Avui és el dia després, l’endemà de Reis, que vol dir l’endemà de les festes de Nadal. Avui tanquem un període de l’any que és especial; per a molts, adorable, i per molts altres, detestable.
Avui és el dia de tornar al ritme normal de feina i d’obrir l’agenda per retrobar-hi totes aquelles cites i activitats que vam deixar per “passat festes”. La rutina ens vindrà a veure i serà com si no hagués marxat mai, tot i que pels volts del dia de la loteria ens en vam acomiadar com si no haguéssim de tornar-hi mai més. Fins l’any que ve, dèiem, eufòrics. I l’any que ve és avui, l’endemà.
Avui és el dia de desmuntar el pessebre i desguarnir l’arbre. Tornarem a omplir les capses enormes amb les boles de colors, les cintes estampades, els fils de llumets i les estrelles, les espelmes, la corona de la porta. Desarem les capses al traster i la casa tornarà a la sobrietat dels dies normals. Hauran de passar dotze mesos per tornar a permetre’ns la ingenuïtat de posar llums i colors a la nostra vida per veure si així retorna la il·lusió.
Guardarem el tió i la manta de quadres a l’altell i a l’últim moment no podrem evitar fer un gest ràpid, ara que no ens veu ningú, i posar-li la manta per sobre, no sigui que agafi fred durant els llargs mesos d’hibernació.
Ens hem llevat amb els propòsits de Cap d'Any ben frescos a la memòria. S’aniran esborrant durant les setmanes següents, esllanguint-se al ritme que la nostra força de voluntat es va estovant. Però avui no: avui passarem tot el dia sense fumar, anirem al gimnàs i ens matricularem a un curs d’anglès. Farem verdura i pit de pollastre a la planxa per dinar i ens sentirem immediatament més sans i lleugers, tot i que al costat de la cafetera encara hi ha restes de torrons com petites temptacions disposades a fer fracassar la dieta tot just començar.
Som el que mengem, diuen. I sí, l’empatx d’aquestes festes no és només físic. Hem viscut uns dies plens d’emocions i d’alegria, repartint el nostre temps entre taules diverses de colles diverses i posant la família al davant de tot. N’estem embafats, potser. Necessitem uns dies de recolliment i de solitud. Ens ve de gust menjar amanida i fruita, però de tant en tant enyorarem els dolços, i les llargues sobretaules.
Avui és l’endemà de Reis i probablement estrenarem algun regal. Una brusa, una bufanda, una equipació d’esport, un penjoll. O començarem a llegir algunes de les novel·les que algú ha triat per a nosaltres. O marcarem al calendari el dia que tenim entrades per anar al teatre o per anar a fer un menú degustació en aquell restaurant tan bo. Són com llumetes que il·luminaran les setmanes més ombrívoles de l’any.
La ciutat també s’anirà posant a to. Encara es poden trobar caramels en algun racó del dia de la cavalcada, però els operaris ja estan desmuntant els llums dels carrers i m’imagino que, un dia o altre, també guardaran el coi de con il·luminat més alt de l’univers.
I ara, au, a esperar la primavera! Anar celebrant com els dies es fan més llargs i confiar que vindran dies lluminosos, però frescos encara, abans no tinguem al damunt un altre estiu xafogós.
Encetem l’any que completarà el primer quart del segle XXI i molts de nosaltres estem esparverats perquè recordem que quan érem petits arribar a l’any 2000 ja ens semblava una pel·lícula de ciència-ficció.
