Dimecres, quan tots els mitjans normals dedicaven les seves portades a les inundacions del País Valencià, els diaris de la dreta espanyola les dedicaven a la nova imputació del jutge Peinado contra Begoña Gómez, a partir –com sempre– d'una denúncia presentada per una organització d'extrema dreta. A mesura que el recompte de morts augmentava, també ho feia el nerviosisme del Partit Popular. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s'ha mostrat tot el temps completament superat per la situació. És comprensible que en una situació de caos i catàstrofe no es puguin tenir respostes per a totes les preguntes, però sí que s'ha de mostrar una certa capacitat de lideratge, de la qual Mazón (un vulgar arribista de la política) no ha pogut estar més lluny.
Més greu que això, però, han estat els múltiples i greus errors de gestió comesos per Mazón i el seu govern davant de l'emergència climàtica: no hi va haver confinaments, no hi va haver evacuacions i es va optar per mantenir-ho tot obert a pesar de l'avís vermell publicat per l'Aemet des de les set del matí de dimarts. Per si no bastava, aquests mateixos errors es van repetir, després dels aiguats de València, en els de Castelló. I un desastre comunicatiu: un Mazón que no acceptava preguntes dels mitjans, un intent (fallit) de fer desaparèixer el vídeo en què el mateix Mazón anunciava que les pluges disminuirien d'intensitat a partir de les sis de la tarda de dimarts, i després, encara, un Mazón amagat darrere del president del PP, Feijóo, i fins i tot darrere del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Feijóo va lamentar “la soledat d'un president autonòmic que no disposa de les eines necessàries, i a qui els ciutadans reclamen un esforç addicional”. És a dir, que la culpa és de Pedro Sánchez i, si convé, dels ciutadans, que tenim la rara mania de demanar un mínim d'eficàcia de les administracions que paguem. Sobre l'Aemet, el líder del PP va arribar a dir literalment: “Ningú pot prendre decisions en funció d'una informació que pot ser exacta, que pot ser inexacta o que pot ser millorable”.
És ben probable que Mazón hagi actuat (o no actuat) mogut per prejudicis ideològics, com diu David Miró. La gent de la dreta espanyola no creu en confinaments, no creu en aturades de l'activitat econòmica ni davant de situacions de desastre total, no creu en el canvi climàtic i, per no creure, no creu tampoc que s'hagi comès cap excés amb el negoci de la construcció al llarg de les darreres cinc dècades. Sí que tenen el lleig costum, quan hi ha morts, de mirar de treure'n rèdit polític, o si veuen que els poden perjudicar, d'encolomar-los als altres. Ara que estaven contents pensant que tenien acorralat Sánchez, els surten unes inundacions amb un president valencià inútil. Doncs donem-ne la culpa literalment a qui sigui, i en cas de dubte, al mateix Sánchez. I de passada, victimitzem-nos una mica: “Ningú m'ha informat de res”, remuga Feijóo. Amb un total de morts que no para de pujar, i un nombre encara indeterminat de desapareguts, se'n diu obscenitat.
