Deu idees per a un debat serè sobre ‘Drama’

1. No hi ha cap dubte que la llengua vehicular de TV3 és i ha de ser el català. La presència del castellà ha de tenir alguna justificació. En el cas de Drama, la justificació és que la sèrie és d’un tercer (feta amb criteris que no són els teus), que la principal llengua segueix sent el català, que és un producte de qualitat i que pot atraure un públic que normalment no recala gaire en el canal.

2. Però, al costat dels guanys, hi ha pèrdues. En aquest cas: un grau de naturalització de la presència del castellà a l’única televisió potent en català, moltes interferències del castellà al català en els seus diàlegs i la consolidació de la noció que el castellà és la llengua cool, quan toca fer humor o recórrer a l’argot.

3. Com que la balança és subjectiva, cal assumir que no hi haurà unanimitat sobre el tema. I no passa res: els sis capítols de Drama sumats duren dues hores. TV3, al llarg de l’any, emet 8.760 hores de programació. Drama no salvarà el català, ni tampoc el condemnarà. Prou de maximalismes.

4. Twitter, un cop més, ha distorsionat el debat i l’ha polaritzat fins a esborrar-ne els grisos. La retòrica dels traïdors contra potanegra no ha ajudat a il·luminar cap camí per a la radiotelevisió pública. Més aviat al contrari.

5.És trampós dir que TV3 ha d’incloure el castellà perquè ha de reflectir la realitat social. Cap televisió nacional reflecteix la realitat social, sinó que en crea una d’ideal a la qual pretén aspirar. Només cal veure la presència del català, el gallec o el basc a TVE. A més, TV3 emet en un dial saturat d’oferta en castellà. I no parlem, ja, de les plataformes.

6. Sèries pròpies de TV3 han tingut personatges que parlaven castellà, sense que es produís cap pertorbació en la Força. Però si no es finança prou la Corporació, se l’aboca a perdre la iniciativa en la producció de ficció i, per tant, se l’empeny a acceptar sèries amb forta presència del castellà, com Drama o, la temporada que ve, Merlí: sapere aude. El debat és polític i econòmic, no només lingüístic.

7. L’opció de no emetre aquestes sèries garantiria el purisme lingüístic però condemnaria a circuits minoritaris unes obres que, malgrat tot, contenen molt de català. Hi ha un vessant industrial i de sector a tenir en compte, també.

8. Doblar les parts en castellà al català és una opció, però el risc de matar l’obra és important.

9. TV3 ha de liderar la creació d’un català que sigui útil als joves enfront l’allau de neologismes i metareferències que arriben del castellà. En Mikimoto, en el seu temps, ho va fer. Una sèrie jove de llarga durada seria una peça fonamental. Hola, 3XL. Ni que sigui a la xarxa.

10. La situació lingüística del català, en plena reculada audiovisual, mereix un pla de protecció especial. La solució no és desterrar de TV3 sèries que contenen el 70% de català. La solució és produir prou continguts de ficció plenament en català com perquè la barreja lingüística d’una sèrie concreta sigui anecdòtica.