Les deu cançons d'amor del mil·lenni

Diumenge publicarem les deu millors cançons d'amor del pop en català des del 2000 fins ara. El relleu de Paraules d'amor o Boig per tu , per entendre'ns. La proposta ens té entretinguts fa un parell de dies, i des d'avui podreu votar a la web entre vint títols proposats pels lectors. Triar, que és tan difícil, es converteix en un plaer enjogassat, però la processó va per dins, i els nervis hi són. La meva candidata de Mishima és, indubtablement, Cert, clar i breu , i la dels Pets, Com anar al cel i tornar . Però em discuteixo amb mi mateix, amb l'Spotify traient fum, sobre si trio Tots es motors o Calgary 88 d'Antònia Font. O si Petons entre camions guanya Je t'aime , d'Anna Roig i L'Ombre. Amb Manel no torno a tenir cap dubte, les Corrandes són la meva candidata. Potser ara me n'agraden més altres, però la manera com la gent se'n va apoderar en bodes i aniversaris l'acosta als usos populars que han tingut les grans cançons d'amor: art funcional, compartit. No escric per condicionar cap vot, no tinc clar ni el meu. Sí que volia remarcar el gust que produeix cridar el del costat i poder-li dir: la meva és aquesta, ni que sigui com a excusa per debatre-ho. I, sense complexos ni por que et diguin cursi, defensar-la a mort. És només una excusa per reescoltar-les, comparar-les. Reenamorar-nos-en. Tan cert tan clar i tan breu com això.