Deu anys vencent la fam al Brasil

El Brasil ha celebrat fa poc el desè aniversari del programa Bolsa Família, que ha servit de model a molts nous programes de transferència condicionada de renda de tot el món.

Catorze milions de famílies, o cinquanta milions de persones -una quarta part de la població del Brasil-, reben per mitjà de Bolsa Família (Beca Família, en català) una petita ajuda econòmica mensual a condició que compleixin uns requisits bàsics, com ara mantenir els fills escolaritzats i proporcionar-los assistència mèdica tot seguint el calendari de vacunacions. Més del 90% dels beneficiaris dels pagaments són mares.

En els deu anys de funcionament del programa, el rendiment acadèmic dels nens i nenes ha augmentat, s'han reduït els índexs de mortalitat infantil i 36 milions de persones han sortit de la pobresa extrema. Les xifres són força eloqüents. Tot i això, no expressen fins a quin punt les vides d'aquestes persones han millorat gràcies al programa. No hi ha cap estadística que pugui mesurar la dignitat, però el fet que uns pares puguin oferir als seus fills tres àpats al dia és una qüestió de dignitat. No hi ha cap partida dels pressupostos amb l'epígraf esperança, però això és el que senten uns pares que veuen que els seus fills van a escola i treballen per un futur millor.

Bolsa Família està canviant el curs de la història del meu país. A més, segons les Nacions Unides, és el programa de transferència condicionada de renda més gran del món. Altres governs han adoptat estratègies semblants per lluitar contra la fam. Per això és important entendre, d'una banda, l'èxit del programa al Brasil i, de l'altra, els obstacles que el govern es va trobar per posar-lo en marxa.

Com molts altres països llatinoamericans, africans i asiàtics, durant massa temps el govern del Brasil va representar només els interessos d'una minoria minsa de la població del país: l'elit. La majoria dels brasilers eren pràcticament invisibles, vivien en un no-país que n'ignorava els drets i els negava les oportunitats.

Vam començar a posar remei a aquesta situació adoptant un paquet de mesures de política social que, combinades amb un increment del salari mínim i un accés més gran al crèdit bancari, van impulsar una economia que ha creat vint milions de llocs de treball durant els últims deu anys. D'aquesta manera, la majoria de la població es va integrar finalment en l'economia i en la societat brasileres.

Bolsa Família va ajudar a fer palès que sí, que és possible eradicar la fam quan els governs tenen la voluntat política de situar els pobres al centre de les seves iniciatives. Molts consideraven que era un objectiu utòpic. Potser no entenien que era absolutament necessari si volíem que el nostre país tornés al camí del desenvolupament.

Alguns afirmaven de bona fe que, per combatre la fam, el que s'havia de donar a les famílies eren aliments, no pas diners. Però per acabar amb la fam no n'hi ha prou aconseguint aliments; cal tenir una nevera on emmagatzemar-los i uns fogons i gas per coure'ls. A més, els éssers humans necessiten vestir-se, gaudir d'una certa higiene personal i netejar casa seva. Les famílies no necessiten que el govern els digui què n'han de fer dels seus diners. Tenen clares les seves prioritats.

Encara avui hi ha reaccions davant de Bolsa Família que posen de manifest que és més difícil vèncer els prejudicis que derrotar la fam. Les més mesquines acusen el programa de fomentar la ganduleria. Darrere d'aquesta crítica s'amaga l'assumpció que les persones són pobres perquè decideixen no fer el que cal per prosperar, no pas perquè no hagin tingut mai la possibilitat real de fer-ho. Aquesta mena de lògica responsabilitza els pobres de l'existència d'un abisme social que només afavoreix els rics.

De fet, més del 70% dels adults que participen a Bolsa Família treballen regularment. El programa els serveix de complement als seus ingressos, i s'ha convertit en una eina que els pares utilitzen per començar definitivament a trencar el cicle de la pobresa en la vida dels seus fills.

Hi ha crítics que han equiparat els programes de transferència de renda amb una mera obra caritativa. Només qui no ha vist mai un nen malnodrit i l'angoixa de la seva mare davant d'un plat buit pot pensar així. Per a una mare beneficiària de Bolsa Família, els diners que alimenten el seu fill no són caritat, són el seu dret com a ciutadana, i no està disposada a renunciar-hi.

A llarg termini, Bolsa Família dóna més poder als pobres: als votants que tenen una renda bàsica garantida per llei ja no els cal demanar favors. No necessitaran intercanviar els seus vots per aliments o per un parell de sabates, com se solia fer a les regions més pobres del Brasil. En lloc d'això, poden decidir lliurement, cosa que no interessa a tothom.

Finalment, alguns crítics han culpat el programa d'incrementar la despesa pública. Són els mateixos que solen afirmar que retallar els salaris i destruir ocupació és bo per a l'economia. Però els fons públics destinats a les persones, a la sanitat i a l'educació no són pas una despesa, sinó una inversió. Els fons invertits en el programa Bolsa Família són fonamentals per al creixement del Brasil.

Segons les estimacions del govern brasiler, per cada real (uns 31 cèntims d'euro) invertit en el programa, el PIB ha augmentat 1,78 reals. Bolsa Família estimula el sector privat i la producció de béns que compren les famílies. Posar molts diners en mans d'uns quants no serveix per a res més que per fomentar l'especulació financera, a més de contribuir a la concentració de la renda i de la riquesa. Per contra, Bolsa Família ha demostrat que posar pocs diners en mans de molts serveix per alimentar el poble, esperonar el comerç, atreure inversions i crear llocs de treball.

Enguany el pressupost de Bolsa Família és de 24.000 milions de reals -poc menys de 7.500 milions d'euros-, és a dir, menys del 0,5% del PIB del Brasil. Algunes estimacions calculen que, des del 2008, els Estats Units i la Unió Europea han gastat en conjunt uns 10 bilions de dòlars -uns 7,32 bilions d'euros- per rescatar bancs que passaven dificultats. N'hi hauria prou invertint una fracció d'aquesta quantitat en programes com Bolsa Família per eradicar la fam al món i reactivar l'economia mundial, per inaugurar així una nova era de prosperitat.

Afortunadament, cada vegada hi ha més països que es decanten per la lluita contra la pobresa com a mitjà per al desenvolupament. Ha arribat l'hora que les organitzacions multilaterals fomentin aquesta pràctica promovent arreu del món l'intercanvi de coneixements i l'estudi d'estratègies de transferència de renda que hagin tingut èxit. D'aquesta manera, es donaria un gran impuls a la lluita per eradicar la fam al nostre planeta.