Els deu anys del Grup R d'arquitectura

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] El mes de febrer de 1951, Oriol Bohigas, i Moragas i Gallissà es van conèixer amb motiu de la visita a Barcelona de l'arquitecte italià Gigliotti Zannini. El primer contacte tingué lloc a la coneguda tasca "Pasaje San Lúcar" de la Rambla. Pocs dies després, un article de Bohigas al setmanari Destino defensant una arquitectura barcelonina inspirada en l'estil neoclàssic provocà una dura rèplica d'en Moragas i Gallissà, que tenia tota la intransigència d'un convers. Acusa en Bohigas de defensar una arquitectura del vuit-cents. Aquest li contesta tot al·ludint al passat "pompier" d'en Moragas. Un dia, més tard, en Sostres diu: "El Grup (ja es parlava de formar un grup) hauria de tenir un nom que volgués dir molt i no digués res. ¿Per què no el nom d'una lletra? Per què no Grup R, per exemple? [...] L'eclecticisme de l'arquitectura actual és un fet innegable, i els arquitectes del Grup R, com és natural, tampoc no se'n podien fer escàpols. Si cap blasme pot ésser fet a l'actuació del Grup, és dir-li que no ha sabut tenir un capdavanter. Li ha faltat unitat d'estil i d'intenció, i ha prevalgut l'individualisme dels seus components. Ací es destaca el neopopularisme dels uns, el neoracionalisme miesià d'uns altres, l'informalisme d'un tercer, o l'anglicisme, el neoartesanisme, el neofuncionalisme o l'eruditisme dels altres encara. A diferència del GATCPAC, al Grup R li ha faltat unitat: cadascú ha escollit el seu estil. El bell edifici de la Facultat de Dret, potser l'edifici que, per la seva situació i per la seva missió a complir, ha estat el més popular i el més conegut dels últims anys, ha creat el mite que el seu estil era l'estil definitiu de l'arquitectura moderna, tancant d'aquesta manera l'expandiment cap a d'altres experiències que el Grup R havia iniciat. [...]