Per abordar les derivades judicials i les conseqüències polítiques que suscita la detenció a Sardenya del Sr. Puigdemont, hem de retrocedir en el temps i situar-nos en el moment en què decideix sortir d'Espanya i establir-se a Bèlgica, país que pertany a l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea. A partir d'aquest moment, el jutge instructor que investigava la causa contra els polítics catalans posa en marxa una ordre europea de detenció i entrega dirigida a tots els països que s'han integrat voluntàriament en la decisió marc adoptada pel consell de ministres de Justícia i Interior el 13 de juny del 2002.
El jutge instructor sol·licita a Bèlgica el seu lliurament pels delictes de rebel·lió/sedició, malversació de cabals públics i desobediència. Els jutges belgues i els alemanys rebutgen el lliurament per rebel·lió o sedició i aquests últims proposen lliurar-lo perquè se'l jutgi exclusivament pel delicte de malversació de cabals públics. Van estimar que els fets que se li imputen no constitueixen, segons la seva legislació, ni rebel·lió ni sedició. Aquesta proposta va ser rebutjada pel Tribunal Suprem i des de llavors el Sr. Puigdemont ha circulat amb llibertat per diversos països de la Unió Europea.
La situació es torna més complexa quan aconsegueix la seva investidura com a parlamentari europeu. Alguns grups parlamentaris van sol·licitar que es concedeixi el suplicatori sol·licitat per la justícia espanyola; obtenen una votació favorable i el president de l'Eurocambra acorda desposseir-lo d'aquest privilegi. La decisió no és definitiva perquè el Sr. Puigdemont recorre davant del Tribunal General, integrat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè decideixi si l'aixecament de la immunitat és ajustat a dret.
Per complicar el jeroglífic jurídic, el jutge instructor Sr. Llarena formula una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És a dir, perquè s'entengui, li pregunta si és possible tramitar una ordre de detenció i lliurament estant pendent una resolució del Tribunal General. Els advocats del Sr. Puigdemont havien sol·licitat que es mantingués la immunitat fins que es resolgui sobre l'adequació a dret de la decisió del Parlament Europeu. La mesura cautelar és rebutjada, però s'introdueix una clàusula que paralitza l'efectivitat de les ordres de detenció i lliurament, almenys fins que el Tribunal General decideixi sobre el fons de la qüestió plantejada. Les normes processals que regulen la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea imposen a tots els jutges i tribunals que l'han suscitat la paralització de qualsevol decisió fins que no sigui resolta en un sentit o altre. Veient el que ha passat a Sardenya crec que el Tribunal General haurà de donar caràcter preferent i d'urgència a la decisió.
Quan tot semblava estabilitzat i en suspens fins que es pronunciés el Tribunal General de la Unió Europea, es produeix la seva inesperada detenció a l'aeroport de Sardenya. Em sembla rellevant conèixer si la detenció respon a una decisió del ministeri de l'Interior italià o es deu a una circumstància que lamentablement és molt freqüent en tots els aeroports del món. Les ordres de detenció internacional s'incorporen a les bases de dades i allà queden, la major part de les vegades, de forma indeleble i sense actualitzar. No té res d'estrany que el carrabiner de torn actués d'acord amb els protocols internacionals.
La veritat és que la detenció s'ha produït i, com és lògic, ha generat una explosió volcànica, en sentit metafòric, sobre el moment polític espanyol, tant des del punt de vista jurídic com polític. Com succeeix amb tots els volcans, n'emergeixen diverses cues que discorren per escenaris diferents amb efectes dispars.
Com era previsible, els jutges italians decideixen, de moment, posar-lo en llibertat, i demoren la seva decisió definitiva fins al 4 d'octubre, data en què se celebrarà una audiència en la qual, amb tota seguretat, manejant les dades que he exposat rebutjaran la seva entrega a Espanya fins que es pronunciï el Tribunal General de Luxemburg. Però la partida no ha acabat. En tot cas, encara que es confirmi l'aixecament de la immunitat parlamentària, el Sr. Puigdemont mantindrà la seva llibertat de moviments pels països integrats en el marc de l'ordre europea de detenció i entrega. Hauran de ser els tribunals d'altres països, diferents de Bèlgica o Alemanya, les decisions dels quals ja es coneixen, els que, si escau, és a dir si Puigdemont entra al seu territori, decidiran sobre si es produeix el lliurament o el deneguen.
Aquest succés inesperat tindrà una profunda repercussió sobre la política espanyola, fins i tot amb ramificacions a la italiana. L'independentisme català ha tancat files. La dreta espanyola intentarà aprofitar al màxim la rendibilitat política que li proporciona aquesta detenció. El govern espanyol no té més remei que aclarir la seva postura si vol tirar endavant la taula de diàleg i l'elaboració dels pressupostos. Com succeeix en totes les erupcions volcàniques, els seus efectes més explosius tendiran a esmorteir-se però, sens dubte, seguiran llançant piroclastos fins al final de la legislatura.
