La manca d’aigua no és un problema recent. Els episodis de sequera estan ben documentats. Al segle XVI es té constància d’un greu episodi que va deixar sense cereals bona part de Catalunya. Va ser al voltant de 1566. Entre 1812 i 1818 les precipitacions van ser també molt inferiors a les habituals. A partir del segle XX hem patit moltes situacions similars. Hi ha anys que plou més i anys que plou menys. Entre el 1920 i el 1960 hi va haver més episodis de sequera que entre el 1960 i el 2020. Per tant, no hi ha més sequeres que abans. Però, en canvi, són més accentuades. El 2021 va ser l’any més sec de la història de Catalunya, amb una anomalia propera al -50%. I aquest any, si la cosa continua així, es pot repetir.
Tenim evidència d’un canvi climàtic. La climatologia es comporta sempre de forma molt irregular, però aquestes irregularitats són més accentuades. Les temperatures tendeixen a augmentar i, per tant, la manca d’aigua produeix problemes més greus que en el passat. L’aigua és un bé essencial. Tant o més important que el petroli o l’electricitat. I amb un impacte sobre la nostra economia molt rellevant. L’anàlisi històrica en un tema així és fonamental. Necessitem perspectiva històrica per avaluar exactament com poden evolucionar les reserves d’aigua i com gestionar els recursos hídrics en el futur.
De l’aigua no en fem un bon ús. I triguem a prendre mesures. Sempre fem tard. Quan comença una possible sequera hauríem de prohibir certs consums que no són crítics per a la població: jardins, camps de golf i determinats espais públics, com ara fonts ornamentals, i activitats, com el rentat de vehicles, la neteja de carrers amb aigua sanitària, etc. A més, quan prenem mesures, els sistemes de control fallen, perquè molta gent passa de tot i infringeix les normes.
Espanya és un dels països del món amb més plantes dessalinitzadores. Poden produir un 10% de l’aigua potable consumida. Però a Catalunya tenim un nombre molt petit de grans plantes en comparació. Potser fins ara en podíem prescindir, però en aquest moment cal preguntar-se si, tot i que són una font d’emissions de CO₂, necessitem construir-ne més i preparar-nos per a un futur d’anys molt i molt secs.
