I després de la independència, què?

Tinc una amiga nord-americana que viu des de fa anys a Barcelona i que està força interessada en la qüestió de la independència de Catalunya. Com si jo tingués poders d'endevinar el futur tot sovint em bombardeja amb preguntes. Fa uns dies, mentre jo preparava un article per a l'ARA sobre el trenta aniversari de la mort de Josep Pla, em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la independència és viable, que seria absurd que no ho fóra si hi ha dos-cents països al món que la tenen. A la meva amiga l'ha decebut el fet que el conseller no concretés aquesta viabilitat amb dades i fou aleshores quan va intentar convèncer-me perquè canviés de tema l'article i el dediqués a la qüestió que l'obsessiona. Li vaig dir que busqués al magatzem d'internet, que segurament allà trobaria un munt de planes webs i blogs dedicats a la independència. Va deixar-me tranquil·la l'horeta que va emprar en la seva cerca, pantalla amunt i avall. De bon començament li va agradar un vell article (2007) d'Alfons López Tena, exvocal del Consejo General del Poder Judicial i actual membre del partit Solidaritat Catalana, que, segons em va llegir, conclou: " Es ineluctable e inevitable la independencia de Catalunya. Mene Tequel Parsin. Ha comenzado la cuenta atrás ". Però, finalment, tampoc no li va acabar de fer el pes -tot i que això de Mene, Tequel, Parsin, referència bíblica a " els teus dies estan comptats ", li va semblar una bona troballa- perquè el polític independentista no concretava què passaria després d'aconseguir la sobirania, i més o menys succeïa el mateix amb la resta de textos consultats.

Perquè em deixés tranquil·la una temporada, almenys fins que arribi el dia de la independència, li vaig fer cas. Tot abandonant Pla, li vaig prometre que transcriuria les seves preguntes per si algun lector o lectora més entès que jo les hi volgués contestar. Trobo que en una cosa té raó la meva amiga i és en la inconcreció sobre les conseqüències pràctiques que la futura indepèndencia ofereixen tant els polítics com els analistes que tracten la qüestió. Perquè una cosa és la llista de greuges que els independentistes esgrimeixen, en relació a l' Estatut, als deutes de l'Estat amb Catalunya, a la gasiveria en inversions al territori català, etc., etc., i l' altra què passaria si s'aconseguís l'Estat català. Transcric, doncs, la tirallonga de les seves preguntes:

Què representaria per a tots nosaltres la independència? I quin preu caldria pagar per obtenir-la? Què suposaria la ruptura amb l'Estat espanyol? I què implicaria? Hauríem de negociar amb Europa l'entrada? I si Europa posés pegues i ens deixés al marge una vegada fóssim fora d'Espanya? Hauríem de reconvertir euros en pessetes, a la inversa que la resta de ciutadans europeus? Podríem exportar productes catalans en aquestes condicions? I cap on caldria orientar els mercats si els espanyols ens castigaven amb el rebuig, com va passar el 2004 quan Carod-Rovira va dir que no donaria suport a Madrid per aconseguir les Olimpíades? Ens en sortiríem sense que el principal mercat acceptés productes catalans? És això factible?

Desitja Europa una Catalunya independent? Serviria això d'exemple als escocesos? Podria afectar el cas de Catalunya a Itàlia? No asseguren els de la Lliga Nord que tenen poc a veure amb el sud i no celebraren també consultes sobre la independència de la Padània? Ho veurien amb bons ulls els francesos? Potser de sobte recordarien que, a banda de corsos i bretons, al sud-est del seu país hi ha una Catalunya Nord? I qui sap si aquesta Catalunya no voldria recuperar la seva perduda identitat històrica? I què passaria amb el País Basc francès? I amb Euskalerria? Què diria de tot plegat la senyora Merkel, que sembla que és la que comanda la nau europea hores d'ara? Votaria el Parlament Europeu a favor de Catalunya? Milloraria l'economia dels catalans si Catalunya fóra independent? Es reduiria l'atur perquè es podrien crear nous llocs de treball? Invertirien més a casa nostra les multinacionals estrangeres? Vindrien més o menys turistes? Podríem atraure un tipus de turista distint, més conscienciat i respectuós? Un turista que ens visitaria per admirar el coratge d'una vella nació convertida en nació joveníssima? Etc., etc.

Ja ho veuen, a la meva amiga, com a bona demòcrata i admiradora de Kennedy, el que més li preocupa és el futur de l'economia catalana i no les qüestions ideològiques o sentimentals que mouen molts patriotes. Tot i això em féu una darrera pregunta: ¿Com s'entén que el president Mas voti sí a la independència en una consulta popular i ni tan sols comparegui al Parlament durant la discussió sobre la tramitació d'una simple proposició de llei que permeti debatre entre els grups parlamentaris la independència? Però aquesta qüestió sí que em vaig veure amb cor de contestar-la.