Desobediència, causes i efectes

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, havia creat unes altes expectatives sobre la seva capacitat de confrontar-se de manera intel·ligent amb l’Estat. De fet, aquesta expectativa va ser la imatge electoral de marca de Junts per Catalunya en contraposició al possibilisme d’una Esquerra disposada a omplir el Govern efectiu, personalitzada en l’episodi Torrent-Torra, i tot plegat com una continuació de la dialèctica, que no complementarietat, presó-exili.

En ocasió de la resolució de la Junta Electoral privant del seu escó al diputat de la CUP Pau Juvillà, la realitat ha imposat els límits d’aquella suposada desobediència, perquè els funcionaris del Parlament, però també els càrrecs electes, podien perdre-ho tot.

Per descomptat que, en el terreny de la competència entre partits, cal analitzar què va oferir cadascú a la ciutadania i què va acabar fent. Però tot i que això és important, i sigui més o menys desencertada la protesta en forma de suspensió de l’activitat del Parlament, el motiu d’escàndol principal de tot aquest afer és la decisió de la JEC. El vincle entre el nostre vot i el nostre càrrec electe és un dels fonaments d’un sistema democràtic. Perquè una altra instància de l’Estat trenqui el vincle cal una causa plenament justificada. Col·locar una pancarta o no retirar un llaç groc no és causa per privar el ciutadà del seu representant, i el representant, del seu escó. Això passa perquè es tracta d’un diputat i d’un símbol independentista, i tothom ho sap.

Les retòriques són carregoses, i si no estan acompanyades pels fets són causa de desconnexió de molts independentistes amb els seus electes. Però el que no s’hi val és que l’Estat vulgui imposar la tornada a la normalitat a base d’impedir-la amb la seva coerció a mida.