Desmond Tutu, Kortatu i el temps

Segurament la primera referència que vam tenir uns quants sobre l’arquebisbe (aleshores bisbe, el primer bisbe negre de Sud-àfrica) Desmond Tutu va ser la cançó que li van dedicar els Kortatu, una banda de rock que actualment seria condemnada a presó per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per les lletres de les seves cançons (una d’elles, en referència al conflicte basc i la policia espanyola, feia: “Ahora lo recuerdo / asesinos a sueldo / buena recompensa / por un etarra muerto ”). Combinant ritmes punk, reggae i ska, els Kortatu no li feien exactament un massatge a Tutu, sinó que es miraven la seva figura des d’una postura crítica. Era l’any 1985 i la cançó constatava que, mentre que Nelson Mandela era a la presó per combatre el règim de l’apartheid, a Desmond Tutu se li concedia, justament pel mateix motiu, el Nobel de la pau (un premi certament devaluat després que li fos concedit, als anys setanta, a una bèstia com Kissinger). Més que Desmond Tutu, allò que realment criticava la cançó era la hipocresia i les dobles mesures d’europeus i nord-americans.

No els faltava raó, però ni els Kortatu (ni ningú, suposo) podia suposar que Mandela seria alliberat cinc anys més tard sota el govern de De Klerk, que seria president de Sud-àfrica quatre anys després i que Mandela i Tutu compartirien l’estatus d’icones en la lluita per les llibertats i els drets civils. La idea d’escollir entre Mandela i Tutu, que podia tenir sentit a mitjans dels vuitanta, el va perdre a començaments dels noranta, i això ens recorda que, sovint, les greus disjuntives que s’autoimposen els moviments progressistes, sovint en forma de dramàtics enfrontaments interns, són al capdavall una qüestió de perspectiva temporal.

Tampoc haurien imaginat Kortatu (ni ningú) que Tutu acabaria sent un referent tant per a l’esquerra abertzale post-ETA com per a l’independentisme català. Desmond Tutu va ser una de les personalitats internacionals que van donar suport al referèndum de l’1-O, i també ha demanat repetidament la celebració d’un referèndum acordat entre els governs de Catalunya i Espanya, a més d’haver exigit l’alliberament dels presos polítics catalans. El govern de la Generalitat, sota la presidència d’Artur Mas, li va concedir el Premi Internacional Catalunya. Ara que la dreta ultranacionalista del PP brama que, a Catalunya, els castellanoparlants són sotmesos a un apartheid lingüístic, és oportú recordar que Desmond Tutu es va implicar en les revoltes de Soweto, en què es va protestar contra la imposició de la llengua afrikaans (el neerlandès que es parla a Sud-àfrica) en detriment de les llengües africanes que són oficials al país, com el zulu o el xhosa (Sud-àfrica té onze llengües oficials, i legalment es troben en situació d’igualtat, cosa que encara no s’ha aconseguit a Espanya, on la Constitució consagra una llengua com a “superior” a les altres).

Amb el temps les coses es veuen més clares (de vegades, d’altres s’embullen més). Seguirem ballant amb Kortatu i amb Desmond Tutu, que era molt ballador.