Desigualtats socials en salut: ahir, avui i demà
L’any 1980 es publicava al Regne Unit el que és considerat el primer informe que analitza les desigualtats socials en salut. En aquest informe quedaven de manifest les grans desigualtats existents en la morbiditat i la mortalitat de la població anglesa, que havien augmentat des de la creació del National Health Service el 1948 i eren la conseqüència de desigualtats socials externes al sistema sanitari. Què hi ha fora del sistema sanitari que tingui tanta influència en la salut de les persones? Doncs els estils de vida, el nivell d’educació, el tipus i les condicions de treball, l’habitatge, el medi ambient, etc. Condicions indestriables del nivell socioeconòmic de la persona.
Des de llavors fins ara, i a tot Europa, s’han anant publicant periòdicament informes i articles científics que segueixen posant de manifest les importants desigualtats socials en salut que existeixen: en la mortalitat, en l’esperança de vida, en la salut percebuda i en la utilització de serveis sanitaris. En el nostre país, l’Agència de Salut Pública de Barcelona té una llarga tradició en aquest tema i, des de la passada crisi, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) està analitzant l’evolució de les desigualtats en salut.
Les dades mostren que, al nostre país, el patró es repeteix. Per posar algun exemple, les dones de menys nivell socioeconòmic van tres vegades més a Urgències i són hospitalitzades cinc vegades més que les de més nivell socioeconòmic. Els infants de menys nivell socioeconòmic utilitzen cinc vegades més els centres de salut mental i consumeixen tres vegades més psicofàrmacs que els de més nivell socioeconòmic. Aquest patró el trobaríem també en qualsevol malaltia: com menys nivell socioeconòmic, pitjor salut.
I la covid-19 no és una excepció. Fa uns dies es va publicar un informe de l’AQuAS, del qual es va fer ressò aquest diari, en què es visualitza que les persones de menys nivell socioeconòmic tenen més casos i més mortalitat per covid-19 que les de més nivell socioeconòmic. Els homes de més de 80 anys de menys nivell socioeconòmic han sigut els grans castigats per la pandèmia.
Ara hem de començar a pensar en el futur. El confinament al qual ens hem hagut de sotmetre ha suposat una parada en sec de l’economia que ha abocat moltes persones a l’atur i a dificultats econòmiques derivades del tancament forçat de tots els negocis i petites empreses. La situació ha sigut especialment difícil per a les dones, que, un cop més, han patit majoritàriament les càrregues (teletreball, cura dels infants i cura de la casa). Sense col·legis ni possibilitat de deixar els nens amb els avis pel risc de contagi, són les dones les que ara estan renunciant a les seves feines, en favor de les dels homes. Les famílies amb problemes de violència masclista han viscut situacions insostenibles. Els infants i joves estudiants gairebé han perdut un curs escolar. Si no posem els coixins necessaris per esmorteir aquests efectes negatius (en forma d’ajudes econòmiques, reforços docents, ajudes a les famílies, ajudes a les dones, facilitats de conciliació), tindran un impacte immediat en la salut de la població.
És ara quan hem de posar en valor l’estat del benestar: augmentar la despesa social i posar el focus en les persones més desafavorides amb l’objectiu de tenir una societat més saludable i cohesionada en el futur pròxim.
