Heus aquí com acabarà això d’Ucraïna. En vista dels primers compassos, el desenllaç és ja bastant obvi. La UE ja ha deixat ben clar que no entrarà en combat. Envia armes, aliments i suport logístic, però no soldats. Els ucraïnesos hauran de resistir fent guerra de guerrilles dins de les ciutats. No hi ha lluita a camp obert. Tot es dirimirà a les ciutats i, especialment, a Kíiv. Parlem d’una batalla perduda per als ucraïnesos. Putin hi enviarà tancs, carretes i el que faci falta, i guanyarà la guerra. Almenys, la militar. Ucraïna quedarà sota control rus. D’això que ningú en tingui cap dubte. Veurem una devastació i ens indignarem, però els EUA i la UE no hi enviaran tropes. La nostra estratègia és una altra: enfonsarem econòmicament Rússia amb el suport massiu de l’opinió pública per l’aberració que està cometent.
Rússia guanyarà la guerra, controlarà Ucraïna, però se sumirà en una crisi de la qual trigarà dècades a sortir. El 50% de les reserves del banc central rus estan bloquejades i l’altre 50% han perdut ja un 30% del seu valor. El ruble continuarà desplomant-se, els tipus d’interès a Rússia estaran per sobre del 20%, i això enfonsarà la població, la seva capacitat d’endeutar-se i d’importar res. Els preus es desbocaran i entraran en una fase de depressió econòmica al·lucinant.
Putin no vol aniquilar Ucraïna. Vol neutralitzar-la. I ho aconseguirà. Però el preu que pagarà no el preveia. Els seus bancs, les empreses, els negocis internacionals dels oligarques, que són els que sostenen el país (el 85% del PIB està en mans d’aquests oligarques i fora de Rússia), les seves reserves... Tot això quedarà bloquejat mesos o anys.
Rússia quedarà marginada del món desenvolupat. Ni competicions esportives ni culturals. Serà un país marginat socialment, expulsat durant uns quants anys del gran joc de la globalització. La Xina li girarà l’esquena. Els sostindrà el mínim per tenir-los de part seva, però la Xina no posarà en risc el mercat global perquè no són tan estúpids com Putin.
En un món global, on l’economia i les finances estan interconnectades, els països amb més riquesa, inversió i consum són els que manen. Combatre amb tancs i míssils en ciutats proporciona victòries territorials temporals, però derrotes econòmiques totals.
