16/12: No saben què fer amb Catalunya (o no ho volen dir)

Era espectacular, en el debat entre Rajoy i Sánchez, la passió amb què tots dos evitaven parlar de Catalunya. Semblava que el tema només li interessava al moderador, Manuel Campo. La pregunta de Màrius Carol —què pensen fer per convèncer el 47 per cent dels catalans que voten independència perquè no vulguin marxar— era precisa i clara. No la van voler respondre. Van preferir mantenir-se en el seu cos a cos pastós. El silenci incòmode dels dos candidats obliga a triar entre tres possibilitats. Una, que no saben què fer, molt plausible. No tenen ni idea de per on posar-s’hi. Saben que les seves propostes poden ser més o menys interessants —més aviat poc— però que no responen a la pregunta. La segona, que saben què fer, però prefereixen no dir-ho. Sent optimistes, perquè saben que un dia o altre hauran de negociar, i dir-ho avui és antipàtic per a l’electorat espanyol. O, sent pessimistes, perquè aposten per una involució autonòmica i pensen que no és hora d’alarmar ningú, ni els catalans ni a l’exterior. La tercera hipòtesi és que no responen què pensen fer perquè no pensen fer res. Resar perquè siguin els errors dels catalans els que resolguin el (seu) problema i responguin a la pregunta.