El descans de les patums

Llegeixo que “un jutge ha ordenat a l’Ajuntament de Berga que suspengui de manera cautelar els concerts de la Patum que s’havien de fer a la plaça Cim d’Estela o finalitzar-los, a tot estirar, a la una de la matinada”. Això és perquè la residència de gent gran Berga Residencial en demanava la suspensió, ja que “superarien els vuitanta decibels”. El que és curiós del cas és que la regidora de la Patum, Roser Valverde, explica que “no tenien coneixement que la residència ho hagués denunciat”. Si la residència hagués parlat amb ella potser haurien trobat una solució.

Sé que el soroll nocturn no deixa dormir les patums, i sé que hi ha gent malalta que s’ho passa malament. Però em penso que no és el mateix dos dies de soroll nocturn, per una festa, la més important de l’any, que soroll cada dia per, posem per cas, un bar musical. Aquesta denúncia obre les portes a milers de denúncies. Seguint aquesta lògica podria haver-hi qui denunciés que els petards de Sant Joan fan patir els nens petits, els malalts o les mascotes. Podria haver-hi qui denunciés el Carnaval de Sitges, la Marató de Barcelona, el Sónar, l’Oktoberfest, així com les classes de spinning a l’aire lliure, els festivals de final de curs i el drapaire que, amb un altaveu, repeteix: “Ha llegado el chatarrero a la puerta de su casa, señora”. I hi podria haver una amiga meva (que no soc jo, eh?) que denunciés els mercats medievals. I hi podria haver tot de jutges que, com el de Berga, declaressin totes aquestes activitats il·legals perquè, esclar, realment destorben. ¿Podria passar, doncs, que tot el planeta Terra quedés lliure de contaminació acústica? No. Quedaria un sol lloc que resistiria: la discoteca que hi ha sota el balcó de la meva sogra. Aquesta, per moltes denúncies veïnals que hi hagi, ja us juro jo que no la tancaran mai.