Desbloquejar el potencial de la IA per a tothom

La intel·ligència artificial està expandint-se ràpidament. La gent està utilitzant IA generativa i models de llenguatge gran (LLM, en anglès) per crear nous serveis i dur a terme tasques existents, i la tecnologia subjacent avança ràpidament. Tal com observa l'economista i premi Nobel Michael Spence, aquesta onada d'implementació podria produir guanys de productivitat significatius, després de gairebé dues dècades de creixement poc brillant. Cada dia es publiquen notícies com el recent anunci de Google que la seva IA ha ajudat American Airlines a reduir els deixants de condensació (els rastres que deixen els avions al seu pas) en un 54%, i reduir així la petjada climàtica de cada vol.

Però les notícies no són totes bones. Tal com estan les coses, el més probable és que la IA ajudi les grans empreses tecnològiques a consolidar el seu domini. Són els que tenen els recursos per desenvolupar i mantenir els models d'IA més potents, i ja s'estan movent ràpidament per incorporar els LLM als seus serveis existents. Aquests avenços es produeixen en un moment en què les autoritats antimonopoli de tot el món estan cada cop més preocupades pel poder de mercat de les empreses tecnològiques.

Alguns experts –inclòs un enginyer de Google, en una nota interna– argumenten que aquesta por és exagerada, a causa de la presència de LLM de codi obert que tècnicament permet a tothom competir en el mercat. Però fins i tot si apareixen nous participants més petits, el domini de les big tech encara sembla segur. Un article recent que compara models de codi obert amb els serveis d'interfície de programació d'aplicacions (API) d'IA que les big tech ofereixen a tercers, explica que aquests últims funcionen molt millor en la majoria de criteris.

Potser això canviarà. Però, de moment, el rendiment dels principals LLM continua millorant amb l'augment de la inversió, i és possible que s'acostin als punts d'inflexió on podran demostrar capacitats noves i inesperades. Que s'hi posin diners marca la diferència.

Tenint en compte el gran poder de les big tech en molts països, no és d'estranyar que els responsables polítics lluitin per idear respostes contundents, efectives i coherents. En algunes jurisdiccions, els responsables polítics i els líders de la indústria ja estan bloquejats en enfrontaments polítics. Per exemple, Meta (Facebook) ha bloquejat recentment els enllaços de notícies provinents del Canadà en resposta a l'exigència del govern canadenc que les plataformes compensin els editors de notícies. Una disputa similar també s'ha produït a Austràlia, on el govern ha anunciat nous plans per multar les plataformes per afavorir la propagació de la desinformació.

Al Regne Unit, una llei molt criticada –l'online safety bill– ha portat algunes empreses tecnològiques a amenaçar de retirar-se del mercat. I als Estats Units, el Congrés està considerant intervencions a favor de la competència com la proposta de llei de mercats oberts, i les autoritats antimonopoli de l'administració Biden han presentat diverses demandes contra Google, Amazon, Meta i Apple.

Però tot i que alguns responsables polítics tenen un coneixement profund sobre la IA, la seva experiència acostuma a ser limitada i la majoria dels altres responsables de prendre decisions simplement no entenen prou bé el problema per elaborar polítiques raonables. A causa d'aquesta base de coneixement relativament baixa i de la inevitable asimetria d'informació entre els reguladors i els regulats, és probable que les respostes polítiques a qüestions específiques segueixin sent inadequades, molt influenciades pels lobbies o molt discutides.

Aleshores, què s'ha de fer? Potser la millor opció és seguir una política més basada en principis. Aquest enfocament ja ha guanyat impuls en el context de qüestions com la desinformació i el trolling, on molts experts creuen que les big tech haurien de tenir l'obligació de ser curoses en general (és a dir, una orientació predeterminada cap a la precaució i la reducció de danys).

En alguns països ja s'apliquen principis similars als canals de notícies, que estan obligats a buscar la precisió i mantenir la imparcialitat. Tot i que l'aplicació en aquest altre camp pot ser difícil, el fet és que ja tenim una base legal per provocar comportaments menys perjudicials socialment dels proveïdors de tecnologia.

Quan es tracta de competència i domini del mercat, la regulació de les telecomunicacions ofereix un model útil amb el seu principi d'interoperabilitat. Les persones amb proveïdors de serveis competidors poden trucar-se mútuament perquè totes les empreses de telecomunicacions han d'adherir-se a estàndards tècnics comuns i acords de reciprocitat. El mateix passa amb els caixers automàtics: potser hem de pagar una comissió, però podem retirar efectiu d'una màquina en qualsevol banc.

En el cas de les plataformes digitals, generalment, i per sistema, existeix una manca d'interoperabilitat. És per això que les discussions sobre polítiques per a la millora de l'accés a les dades i la garantia de l'accés a les API previsibles no han aconseguit cap progrés. Però no hi ha cap raó tècnica per la qual la interoperabilitat no es pugui tornar a dissenyar. Les big tech no semblen tenir gaires problemes per integrar els nous serveis que adquireixen quan absorbeixen els seus competidors.

En el cas dels LLM, la interoperabilitat probablement no podria aplicar-se als models en si, ja que ni tan sols els seus creadors entenen el seu funcionament intern. Tanmateix, es pot i s'ha d'aplicar a les interaccions entre els LLM i altres serveis, com ara les plataformes que són al núvol.

Si em subscric a Microsoft 365, per exemple, encara hauria de poder utilitzar el PaLM2 de Google, en lloc de veure'm obligada a utilitzar també el complement Copilot o GPT-4 de Microsoft. Aquest principi es va establir en la decisió antimonopoli del 2001 contra l'agrupació d'Internet Explorer de Microsoft, i de nou en el veredicte del 2007 contra el seu paquet de Windows Media Player.

Un compromís ferm d'aplicar els mateixos principis als LLM ajudaria molt a evitar una major concentració del mercat. La IA ha de ser àmpliament accessible per a tothom i subjecta a les millores que comporta una competència lliure i justa.

Copyright Project Syndicate