La desastrosa jugada de Sánchez amb el Sàhara
BarcelonaL'anunci d'Algèria que suspèn el Tractat d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya –que data del 2002– per la seva "injustificable" posició sobre el Sàhara Occidental arriba en un moment especialment delicat per al president espanyol, Pedro Sánchez, que aquest dimecres s'ha tornat a quedar sol al Congrés de Diputats defensant el seu gir en la tradicional política exterior espanyola. Encara sort que la Comissió Europea ha acudit al rescat de Sánchez a mitja tarda autoritzant finalment el mecanisme que permetrà imposar un topall al preu del gas a Espanya i Portugal i abaixar així el preu de la factura de la llum. Tot i això, els efectes d'abandonar el poble saharaui en mans del Marroc amenacen ara amb enquistar una crisi diplomàtica de gran abast amb el principal proveïdor de gas d'Espanya, és a dir, Algèria. La gran jugada de Sánchez per reconduir les relacions amb el Marroc, a més d'èticament qüestionable, pot resultar un autèntic desastre econòmic.
I és que Alger ha posat el dit a la nafra el mateix dia que Sánchez insistia en justificar el seu gir. "Les autoritats espanyoles han emprès una campanya per justificar la posició que han adoptat sobre el Sàhara Occidental, una violació de les seves obligacions legals, morals i polítiques com a poder administrador del territori que pesen sobre el Regne d'Espanya", han declarat fonts governamentals algerianes. Algèria ja va retirar l'ambaixador de Madrid al mes de març, quan es va fer pública la carta al rei del Marroc que certificava el canvi de posició d'Espanya, que passava de ser neutral a estar a favor de l'opció que el Sàhara sigui una regió autònoma dins del regne alauita, en lloc de defensar el referèndum d'autodeterminació que fixa la legalitat internacional com a territori pendent de descolonitzar. El gest d'avui, per tant, agreuja la crisi diplomàtica, ja que l'ambaixador continua sense tornar.
Algèria deixa en evidència Sánchez, però és que va ser curiosament el mateix president espanyol qui es va situar en una posició de debilitat quan va reconèixer que el seu telèfon i el dels ministres de Defensa i Interior havien estat infectats amb el programa Pegasus just quan el xoc amb el Marroc per l'acollida en un hospital del líder del Front Polisario estava en el punt àlgid. El govern espanyol no només ha cedit al xantatge del Marroc a canvi d'augmentar el control de la immigració, sinó que a sobre ara tothom sap que Rabat va espiar l'executiu espanyol. I en lloc de demanar explicacions, Sánchez fa com si sentís ploure i canvia, sense consultar-ho ni tan sols amb els socis de coalició, la política espanyola respecte al Sàhara.
El problema és que en política exterior has d'anticipar els efectes dels teus actes, i sembla que ni Sánchez ni el ministre Albares van preveure quina seria la reacció d'Algèria. I ara no només tenen un problema polític intern (la soledat evidenciada un cop més al Congrés), sinó un conflicte diplomàtic greu amb un soci estratègic clau. Perquè si el Marroc té la clau de l'aixeta de la immigració, Algèria té la del gas. I ara el principal problema es diu inflació i preus de l'energia.