Desafiaments per al 2022

Després de gairebé dos anys d'enyorar la normalitat, se'ns fa evident que el covid-19 no permetrà que torni. La pandèmia ha tingut un efecte profund sobre persones, comunitats, països i sobre la cooperació internacional, i planteja grans desafiaments per al 2022. Un element essencial per fer-hi front serà la reconstrucció de la confiança.

El primer desafiament és que ha canviat la nostra relació amb el treball. En alguns països, les mesures de confinament, la mort de persones estimades i la incertesa general derivada de la pandèmia han causat (o accelerat) replantejaments vitals. Als Estats Units, entre juliol i octubre del 2021, van deixar els seus llocs de treball més de quatre milions de treballadors al mes. Molts joves xinesos s'han unit a un moviment que rebutja els horaris prolongats, es limiten a fer el mínim necessari i no s'esforcen per res que no sigui absolutament essencial per a la supervivència. La pandèmia ha aprofundit la divisió entre els que poden treballar des de casa i tots els que no poden.

El 2022 s'ha d'aconseguir que la gent confiï que tornar a la feina realment millorarà les seves vides. Per això caldrà que els governs i les empreses actuïn. És crucial invertir per remeiar la disrupció educativa causada pel covid-19. La pandèmia va provocar que uns 1.600 milions d'estudiants de 180 països no poguessin anar a l'escola. Instituir programes que els ajudin a posar-se al dia (i a obtenir les habilitats i la formació necessàries per a l'economia del segle XXI) els farà més fàcil aconseguir millors llocs de treball.

Això els governs no poden aconseguir-ho sols, però almenys poden fixar estàndards en matèria d'educació i formació professional. També poden crear o reforçar incentius perquè les empreses inverteixin en les seves plantilles, exigint-los oferir salaris i condicions laborals dignes. Per la seva banda, els ocupadors hauran de reavaluar com es treballa, demostrar confiança en els seus empleats, invertir en el desenvolupament professional i adaptar-se a noves modalitats de treball.

El segon desafiament del 2022 és posar fi a la creixent tendència global a l'autoritarisme. Segons Freedom House, la pandèmia ha debilitat els mecanismes de control i contrapès del poder governamental en almenys 80 països, sense distinció de nivell d'ingressos. Han augmentat la vigilància estatal, la brutalitat policial i les detencions, i en molts països la llibertat de premsa i expressió ha sofert amenaces o limitacions. Grups vulnerables, per exemple migrants i minories ètniques i religioses, han sigut els més perjudicats.

També creix la corrupció política. L'informe de Freedom House assenyala que a Mauritània els ministres del partit governant van malversar fons destinats a la lluita contra el covid-19 (per aquest fet, enguany han dimitit el primer ministre i tot el seu govern). Al Regne Unit, membres i simpatitzants del Partit Conservador van rebre accés privilegiat a licitacions per a la provisió d'equips de protecció personal.

En nombrosos països de tot el món s'han postergat o cancel·lat eleccions, o els seus resultats han sigut qüestionats. El 2022 la ciutadania haurà de trobar maneres d'exigir als seus dirigents que rendeixin comptes i de reconstruir les institucions i la confiança pública. En alguns països això ja està passant, i s'evidencia en la capacitat dels governs per fer cinc coses: proveir o regular serveis públics; avançar-se als canvis i protegir la ciutadania; utilitzar el poder i els recursos públics de manera ètica; consultar la ciutadania i explicar-li les decisions, i millorar les condicions de vida generals.

El tercer desafiament serà una altra pandèmia. Encara que és lògic pensar que el covid-19 és l'emergència sanitària més gran de les nostres vides, això no ha d'impedir veure altres amenaces derivades de malalties infeccioses. Per exemple, aquest mes l'autoritat veterinària del Regne Unit va alertar sobre un "nivell espectacular" de grip aviar, amb "immenses derivacions per als éssers humans, els animals i el comerç".

El 2021 el món no ha distribuït vacunes, tractaments i teràpies contra el covid-19 de manera equitativa o eficient. El Fons d'Accés Global a Vacunes contra el Covid-19 (Covax) es va crear per assegurar la vacunació universal i així contenir l'aparició i la difusió de mutacions del virus. Però de vegades els governs de països rics han competit per prioritzar l'accés a les vacunes dels seus propis ciutadans.

La confiança i la cooperació entre governs no és un ideal impossible. La clau està en dissenyar regles i institucions i en implementar polítiques de manera que cada país sàpiga que tots compleixen el que els pertoca. Un defecte important de la resposta al covid-19 ha sigut la falta de transparència sobre els diners que paguen els governs (i a qui) per accedir a dosis. És urgent que el 2022 el món redissenyi i millori els mecanismes globals per a la investigació, la distribució i el finançament de les vacunes, amb l'objectiu d'assegurar el nivell mínim de confiança necessari per a la cooperació internacional.

Finalment, el covid-19 està canviant les regles per les quals es regirà l'economia l'any 2022. Hi ha un augment del nacionalisme econòmic, accelerat per l'experiència dels països en l'intent d'obtenir equipaments, tractaments i vacunacions. Si a això s'hi suma el desig d'aconseguir la fita de l'emissió neta zero, el resultat probable serà una proliferació de les polítiques industrials, un augment del proteccionisme comercial i més desconfiança cap a la inversió estrangera. Tot plegat en un context d'enduriment de la política monetària i d'augment del deute públic.

Aquestes tendències s'agreugen per la presència d'aliances i rivalitats geopolítiques que influeixen en les negociacions econòmiques. Fa poc, l'Índia i Rússia van reforçar els seus vincles amb la firma de 28 acords en àrees que van de la cooperació militar al comerç. I la Unió Europea està posant deliberadament el seu focus comercial en un concepte de planificació defensiva i militar denominat autonomia estratègica oberta. Taiwan és un bon exemple de la barreja que s'està fent entre temes de seguretat i objectius econòmics. La sobirania de l'illa va lligada a una competició pel control dels molt demandats semiconductors d'alta qualitat que produeix.

Els desafiaments econòmics mundials del 2022 són preocupants. Però fins i tot en els pitjors temps de la Guerra Freda, van ser possibles institucions i acords internacionals bàsics per a la contenció mútua mitjançant un procés de negociació pacient i acords que donaven garanties a les dues parts. La confiança no és una panacea contra l'augment de les tensions internacionals, però per contenir aquestes tensions serà necessari un mínim de confiança recolzada en institucions amb gran credibilitat.

No hi haurà un retorn al que érem abans del covid-19, perquè la pandèmia ha canviat massa coses. El desafiament de cara als pròxims anys és seguir endavant redissenyant i reimaginant les regles i les institucions amb la mirada posada en el restabliment de la confiança en els àmbits del treball, la política, la salut pública i la política econòmica.

Copyright Project Syndicate