Des de Seattle
He passat la primera meitat d’agost a Seattle, la gran metròpoli de l’estat de Washington, als Estats Units. És l’estat que toca al Pacífic i al Canadà. Té, com Catalunya, set milions i mig d’habitants, però una extensió que és sis vegades la de Catalunya. La major part de la població viu vora el mar. Aigua, muntanyes i boscos dominen el paisatge. Les seves indústries tradicionals eren la pesca i la fusta.
Encara que sovint ho intento, quan viatjo no puc pretendre oblidar-me de casa. En tot cas, aquesta vegada, mentre era a Seattle, ha succeït un incident que no puc separar de la nostra experiència. Em refereixo al robatori i estavellament d’un avió per part d’un suïcida. Per sort, no va pretendre, com el copilot del vol de Germanwings que va sortir de Barcelona el 24 de març del 2015, fer-se acompanyar. Però va ser sort. L’incident il·lustra bé la nostra vulnerabilitat davant l’acció de suïcides i em serveix per expressar aquí la meva solidaritat amb les víctimes del 17 d’agost i amb les seves famílies. També amb els que lluiten dia a dia, començant per les forces de seguretat, per minimitzar els seus estralls. I molt especialment, esclar, amb el conseller Forn i el major Trapero.
Seattle és ben coneguda a tot el món per les seves empreses. Qui no ha sentit parlar de Boeing, Microsoft, Amazon o Starbucks? I no són les úniques. L’estat de Washington té 10 empreses al Fortune 500 (que ve a ser com l’Íbex-35), i quines empreses! De fet, la més gran és poc coneguda entre nosaltres: Costco Wholesale, una empresa de distribució que està intentant entrar a Europa via Espanya sense gaire èxit, però que és segona als Estats Units (després de Walmart). D’altres només són presents a Amèrica del Nord (Nordstrom) o operen en mercats més especialitzats (Paccar, de camions; Expeditors International, de logística; Weyerhauser, de fusta). Completen la llista Expedia (una empresa de viatges que és una spin-off primerenca de Microsoft) i Alaska Airlines. Boeing no hi és perquè va traslladar la seva seu a Chicago l’any 2001. Tampoc hi és T-Mobile US, que té la seu americana a Seattle però que és subsidiària de l’empresa alemanya de telecomunicacions.
Si ens acostem a la història de Boeing, Microsoft, Starbucks i Amazon veurem que en totes hi ha hagut un empresari fundador d’enorme empenta i, evidentment, èxit. A Boeing, fundada el 1916, va ser William Boeing. A Microsoft, fundada l’any 1975 a Alburquerque però traslladada el 1979 a Seattle, hi tenim Bill Gates. A Starbucks, des de l’any 1987, Howard Schultz. I a Amazon, fundada l’any 1994, Jeff Bezos. Cada una d’aquestes empreses no es pot explicar sense aquests noms i, per tant, la presència d’aquests empresaris a Seattle ha estat, hem de concloure, un factor decisiu per fer d’aquesta ciutat un referent de l’economia global.
Preguntem-nos: d’on van sortir aquests empresaris? W. Boeing era de Michigan, va estudiar a Yale i va llançar la seva empresa a Seattle perquè allà sabien treballar la fusta (els primers avions eren de fusta). Bill Gates és fill d’una família ben establerta a Seattle, després d’una estada a Harvard i a Nou Mèxic va tornar a casa i va instal·lar-hi la seva empresa. Jack Schultz va créixer a Nova York i es va desplaçar a Seattle per fer-se càrrec del màrqueting d’una empresa petita que venia grans de cafè i que es deia Starbucks. Poc temps després (1987) la va comprar, la va transformar en una empresa que servia cafè (el seu model era Milà) i, sobretot, la va projectar, a un ritme vertiginós, a una expansió mundial que ha donat un resultat que coneixem prou bé. Bezos es va criar a Texas. Sembla que va decidir instal·lar la seva empresa, inicialment de venda de llibres, a Seattle per una peculiaritat fiscal: en aquell moment l’estat de Washington no tenia impost de vendes ( sales tax ) i en el món encara poc regulat de la venda per internet això li anava bé.
Tot el que estic explicant és anecdòtic. Però així i tot m’agradaria treure’n alguna lliçó. I podria ser la següent: per al progrés econòmic d’un territori, i per a la seva visibilitat, és important la capacitat de retenir el talent local (Gates) i també ho és atraure el talent inicialment forà (Boeing, Schultz, Bezos). Les dues coses convenen i les dues estan afavorides, com estic segur que ha estat el cas a Seattle, pel fet de disposar d’un entorn agradable per viure-hi, d’un tarannà social ben disposat cap a les iniciatives empresarials i d’uns equipaments, de transport i educatius, que facilitin el seu desplegament (com l’excel·lent Universitat de Washington).