Des del front de Terol cap a Madrid
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Durant tres dies han quedat tallades totes les comunicacions amb Terol, i el govern ha ocupat successivament Concud, Campillo i Villastar, importants poblacions defensives que custodien la ciutat pel nord, sud-oest i sud. Divendres, mentre guaitàvem la ciutat des d’un turó, arraulits rere unes pedres, quan amb prou feines podíem aguantar els binocles de campanya contra un vent de vuitanta quilòmetres que arreplegava neu de la falda i ens la disparava contra la cara, tropes del govern prenien la Muela de Teruel, un dels estranys accidents de terreny en forma de didal, semblants a cons de guèisers estroncats, que protegeixen la ciutat per la banda est. [...] Un soldat espanyol amb els llavis emblavits pel fred i amb la capa creuada sota la barbeta, llançava tions verds a una foguera i entonava una cançó amb aquesta lletra: “Tinc una herència del meu pare. És la lluna i el sol, i puc moure’m arreu del món sense gastar-la mai”.
-On és ara el teu pare? -li pregunto.
-Ha mort -diu-, però miri això. Hauran d’obrir nous cementiris per als feixistes.
Des de la matinada no havíem temut els avions enemics per la ventada que bufava i per l’aparent impossibilitat que volessin, i ara, amb un estrèpit creixent, arribaven bombarders del govern. [...] Sobrevolaven les línies enemigues per bombardejar concentracions de tropes i els punts estratègics de Terol, i no tardaven a tornar, encara en formació, però amb els caces passant-nos arran, a uns dos-cents metres damunt dels caps. Havien volat cada dia, malgrat el mal temps, des que va començar l’ofensiva, mentre que els rebels només havien aconseguit un parell de dies a enlairar els seus avions, incloent-hi els quatre primers bombarders dels nous motors bessons Dornier, dos dels quals van ser abatuts, un envoltat de flames, i l’altre avariat però intacte -el pilot va ser fet presoner-. Ahir, mentre érem en el lloc d’observació, trenta avions rebels van emprendre el vol cap a les línies però van ser obligats a recular. Tal com va dir un oficial, els rebels han menjat els entremesos al nord amb Bilbao, Santander i Gijón, però ara desitgen menjar el plat fort i el trobaran molt indigest. A més de l’optimisme del govern, qualsevol observador militar ha d’admetre que en aquesta gran ofensiva ha tornat a mostrar el seu poder d’atac en les primeres fases de l’ofensiva de Belchite i Aragó. Ha volat quan els avions rebels no podien fer-ho, i quan s’ha pogut circular per les carreteres bloquejades per la neu s’han fet evidents un material i una organització militar admirables. Ha atacat quan els observadors suposaven que esperaria passivament la tan anunciada ofensiva final de Franco. [...]
