Democràcia
Sentim sovint "Estem en democràcia", una afirmació desmoralitzant, perquè si, en efecte, hi estem, hi ha raons de pes per dubtar d'un sistema que du al poder personatges tan execrables com Bush i Berlusconi.
La democràcia es va crear per a un hàbitat molt concret: la ciutat estat, una societat prou petita i cohesionada perquè ser ciutadà dugués de manera directa i obligada a fer política.
En moltes coses hem superat l'antiga democràcia grega: perseguim l'esclavitud i aspirem a la igualtat de sexes. Però partim d'un greu error: el subjecte de la democràcia no és una massa anònima aïllada en petites cel·les de consum alienant i oci escapista, sinó uns ciutadans que debaten a l'àgora cada setmana.
L'actual globalització crea concentracions de poder impermeables a la democràcia. Bona part del nostre dia a dia ens el resolen ignorant-nos. Votar cada quatre anys és democràcia de cartró pedra.
Per mandra i comoditat, hem tolerat que els partits ens buidin de dimensió política. Però ara és el mercat insaciable el que els està buidant a ells. Ho veiem cada dia: les decisions d'uns pocs sotraguegen la vida de molts sense que hi puguin fer res.
La falta de democràcia ha portat aquesta crisi econòmica, moral i ecològica. I no en sortirem criticant els polítics des del sofà sinó reclamant i complint el nostre dret i deure de ser polítics des de la base. Només quan la societat civil sigui tan viva, pròxima i autònoma com la d'una ciutat estat, podrem començar a dir "Estem en democràcia".
