Susanna i els vells és una escena bíblica, del Llibre de Daniel, força representada a la pintura renaixentista i barroca. La història és coneguda: Susanna és una dona jove i bella, casada, que un dia és espiada quan es despulla per prendre un bany per dos vells jutges. Els ancians li fan xantatge: si no accedeix a tenir sexe amb ells l'acusaran d'adulteri i la condemnaran. Com que ella no hi consent, els jutges lascius compleixen la seva amenaça. La història acaba bé perquè hi intervé Daniel, el profeta, que demostra la falsedat de l'acusació, i la infàmia dels dos vells jutges. La història de Susanna ha estat pintada per Rubens, Tintoretto i Tiepolo, entre altres mestres pintors.
Sense forçar gaire el paral·lelisme, la democràcia occidental s'assembla a aquesta jove toscament assetjada per una vellúria decadent i conspirativa, que no dubta a utilitzar les lleis i les institucions per satisfer les seves ambicions innobles. Una colla de líders que són literalment, biològicament, vells, ho representen bé: Trump, Putin, Netanyahu. Homes blancs i poderosos que han enfilat la darrera etapa de les seves vides i que, tanmateix, o precisament per això, s'obstinen a mostrar al món sencer que tenen encara vigor a bastament per desafiar el món i fer que la gent, arreu, digui els seus noms amb temor.
A hores d'ara les previsions sobre què farà Trump amb aquest segon mandat són tan poc fiables com les enquestes que auguraven el famós frec a frec electoral amb Kamala Harris, i que al final es va resoldre en una barrumbada trumpiana sense mesura. Més que les que encara han de passar, la victòria de Trump ajuda a entendre millor coses que ja han passat: per exemple, la compra de Twitter (ara X) per Elon Musk, i la seva implicació tan directa en la campanya electoral de Trump (“Soc un MAGA del costat fosc”, li agradava repetir en les seves caricaturesques aparicions als mítings). Ara podem veure que això no eren simples capricis d'un bilionari excèntric, sinó passos rellevants en la preparació d'una era de caos informatiu, que, com assenyala l'analista del The Guardian Carole Cadwalladr, ens acosta a aquell The Movement que impulsava Steve Bannon: una aliança internacional d'extremes dretes, capaç de prendre el control de les institucions mundials i dels governs dels països més poderosos.
Mentre discutim si és lícit anomenar-los feixistes i quins són els matisos entre ultradreta, extrema dreta i populisme, ells amb ells es coneixen, es reconeixen i fan força. A banda del tancament de fronteres, dels discursos d'odi contra les minories i contra la cultura, i de la predilecció per les xarxes socials intoxicadores com a mitjans de comunicació, els assetjadors de la democràcia es caracteritzen per la seva fixació en l'educació. La proposta de Trump per a l'escola és la següent: patriotisme, resos diaris, índex de llibres prohibits o desaconsellats, control dels pares sobre l'educació dels fills (allò que aquí Vox anomena pin parental). D'Europa fins a Amèrica, Susanna està de cada dia més acorralada.
