Democràcia, esclar
Sento a la ràdio que Juan Luis Cebrián va justificar no haver publicat res sobre els diners tèrbols dels Borbons “per la supervivència de la democràcia”.
Però si no publiques que el rei no és demòcrata per la supervivència de la democràcia, el que sobreviu no és una democràcia. És el mateix que no publicar res sobre els casos de pederàstia de l’Església per garantir l’honorabilitat de la institució i per evitar l’ateisme. Amagant-ho no garanteixes l’honorabilitat de la institució. Ho fas veure. I com que ho fas veure, que és honorable, el que fas és no ser honorable tu, perquè amagues que no és honorable. Això fa que el poc honorable, que sap que no serà mai jutjat, ni tan sols qüestionat, pugui seguir cometent actes poc honorables. Llavors tu els has d’amagar encara més, perquè si no els amagues i se sap que és poc honorable, tothom dirà que tu no ets honorable, per amagar-los, i que, per tant, no vivim en una democràcia i el que importa és viure en una democràcia.
De què serveix “una democràcia” si s’han d’amagar els actes il·lícits del cap d’estat? Quina és la diferència, llavors, entre una democràcia i altres règims? La democràcia, per ser-ho, justament, el que ha de fer és castigar el cap d’estat si comet actes il·lícits. La monarquia és pròpia d’altres èpoques, quan els heretges anaven a la foguera i el rei tenia dret de cuixa. L’educació que reben els nens reis (amb personal que fa reverències, palau pagat, mainaderes, pares absents durant dies, discursos als deu anys, acadèmia militar...) no és una educació correcta per fer adults equilibrats. Joan Carles va ser obligat a deixar la família quan era un adolescent i va travessar tot sol Espanya en tren per passar a ser tutelat pel dictador Francisco Franco. Entenc que això l’hagi convertit en l’adult que ara és. Em fa pena, però me’n fan més altres adults, súbdits seus, que ara mateix pateixen per pagar la hipoteca. De què els serveix la paraula democràcia?
