Ja som al primer dimarts després del primer dilluns de novembre, que és el dia que una llei del 1845 va establir per celebrar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Al novembre, perquè aleshores eren un país rural, la collita ja estava enllestida, i encara feia prou bon temps per agafar el carro i anar a votar. En dimarts, perquè diumenge era el Dia del Senyor i dimecres era dia de mercat. I que les eleccions no fossin l’1 de novembre si queia en dimarts ho van decidir per evitar la coincidència amb la celebració de Tots Sants (i perquè el dia 1 era el dia de tancar la comptabilitat de l’octubre).
Les eleccions americanes estan fetes amb una barreja de tradicions de l’època preindustrial, el més esmolat màrqueting polític del món, l’última tecnologia digital disponible i una pluja torrencial de milions de dòlars per pagar les campanyes. Però l’ingredient més important continua sent el factor humà. Com et fa sentir el candidat?
Donald Trump té una personalitat tan potent que ha canviat la política americana de dalt a baix, i qui sap si per sempre. Ha xuclat el tradicional Partit Republicà fins a reduir-lo a un dòcil servent. Ha convertit en normals les grolleries, les amenaces i les mentides més grosses. Ha aconseguit que no només el penalitzi sinó que li vagi a favor un veredicte de culpabilitat de 34 càrrecs per haver influït il·legalment a les eleccions del 2016 amb els diners pagats a una actriu porno amb qui havia tingut relacions sexuals.
Tant és. Mig país el veu com el millor guardià de les fronteres perquè no hi passin més immigrants, l’home que abaixarà impostos, que evitarà la inflació, que acabarà la guerra d’Ucraïna. A l’altra meitat del país, Trump els fa por. Per això aquest 5 de novembre li seria d’aplicació aquella frase que fa gairebé un segle van inventar-se per al banquer Joan March i la Segona República: o la democràcia acaba amb Trump o Trump acabarà amb la democràcia.
