Pedro Sánchez es queda, però no sabem si serà capaç de recuperar la iniciativa política. Tenir en suspensió la presidència del govern durant cinc dies requereix alguna cosa més que una compareixença que ha fregat l'autosatisfacció. Sánchez es queda amb el suport renovat del seu partit i de la majoria dels socis d'investidura, però deixant regust de performance, de frivolitat. Si Sánchez pretén que aquesta crisi sigui un "punt i a part" que acabi amb la creixent degradació de la vida política espanyola haurà de presentar una bateria d'iniciatives valentes capaces d'impulsar aquesta regeneració. De moment el president del govern ha obtingut un suport social transversal, i deixa els socialistes presos del vertigen i conscients que el PSOE avui està fet a la seva imatge i semblança. La crisi que hauria obert la seva marxa hauria estat de gran magnitud. Sánchez ha arribat a la conclusió que "val la pena" el desgast personal, i val més que sigui així, perquè no pot esperar la comprensió de la dreta ni de l'extrema dreta, que l'han donat per descomptat i obtenen rèdit del joc brut. La compareixença d'avui, sense preguntes de la premsa, acaba amb els punts suspensius, però està molt lluny d'un punt i a part que dignifiqui la manera de fer política en el temps del populisme. El recurs a les emocions és una drecera perillosa en política que cal que ompli de contingut si vol recuperar seriositat i credibilitat.
