On són el 87,6% dels espectadors catalans que no miren ‘Nit i dia’?

Nit i dia ha aconseguit, en el que portem d’aquesta segona temporada, una quota del 12,4% que li ha permès ser cada setmana líder del prime time del dilluns. Tanmateix, no són unes dades espaterrants, tenint en compte que aquesta és l’única sèrie catalana que ofereix la televisió nocturna. El 87,6% dels espectadors trien altres opcions, en una graella on les principals cadenes espanyoles tiren poca teca: All you need is love... o no, En el punto de mira, Allí abajo i dues pel·lícules, a La 1 i La Sexta. A partir d’aquí, algunes hipòtesis, partint de la base que la sèrie -encaixi més o menys en el gust particular de cadascú- és prou bona per aspirar a més espectadors.

1. S’adreça a un públic que ja ha marxat de TV3. Nit i dia és, juntament amb El crac, l’intent més decidit que ha fet la televisió pública catalana per captar un públic jove. Però potser fa tard i una part dels catalans descarten el canal perquè el perceben -per fer servir l’apel·latiu informal que circula en el sector- com una televisió de “tietes”.

2. El seu caràcter escabrós allunya el televident habitual de TV3. Però diria que això no està passant. La sèrie té una quota de pantalla entre els més grans de 65 anys del 16%, o sigui, més alta que la seva dada general.

3. El públic de Nit i dia s’ha emancipat ja en bona part del consum tradicional de televisió -el que mesuren les audiències- i mira els capítols per internet. De fet, els episodis tenen unes 70.000 reproduccions a la web (contra 313.000 que la miren al televisor). O sigui, que un de cada cinc espectadors passa desapercebut per a l’organisme que mesura les audiències oficialment (i per tant decideix quanta publicitat va a cada canal).

4. L’espectador seriòfil català no percep prou valor afegit pel fet que aquest producte estigui elaborat en la seva llengua i amb referents -i actors- que li resulten propers. Sèries espanyoles com Sé quien eres (Telecinco) o Pulsaciones (Antena 3), que juguen una lliga similar, han obtingut a Catalunya un 8,9% i un 8,8%, respectivament, que són dades inferiors a les de Nit i dia, però d’un ordre de magnitud similar.

5. L’eclosió de plataformes com Netflix, Amazon o la HBO ha fet que el públic seguidor de sèries ja no consideri els canals generalistes com TV3. L’allau de títols nous i retorns de cada mes fa impossible estar al dia, de manera que les grans produccions acaparen l’atenció i les més modestes tenen massa competència per prosperar. Que cap d’aquestes plataformes aporti dades d’audiència suggereix que, efectivament, el seu consum es concentra en uns títols més concrets, mentre que d’altres aporten fonamentalment prestigi.

Les he presentades com a hipòtesis perquè penso que la solució a la pregunta del títol d’aquest article és una combinació de tots cinc factors. Ara bé, més enllà del cas concret de Nit i dia, i com a catalans que vivim en un entorn mediàtic hostil amb la nostra llengua, convindria disposar de més ciència per entendre profundament coses com aquestes. Per allò d’anar-ho resolent.