Dels combats a la vila de Gràcia (1870)
Peces històriques
De la crònica sense signar publicada a Diario de Barcelona (11-IV-1870). Traducció pròpia. Fa avui 155 anys de l’ocupació militar de la vila de Gràcia per les tropes del general Gaminde que durant una setmana havien reprimit les protestes contra el sorteig de les quintes (xicots obligats a fer de soldats). Aquells combats van inspirar el títol de capçalera del setmanari La Campana de Gràcia (els tocs de campana havien convocat a la revolta popular) i la cançó infantil “El general Bum-Bum”.
La solemnitat pròpia del Diumenge de Rams [aquell any era el 10 d’abril], malgrat que en moltes esglésies i especialment a la Catedral es va celebrar amb tot l’esplendor que permeten les circumstàncies, no va presentar l’animació d’altres anys pel fet que particularment en l’esmentat temple com en altres esglésies les campanes van deixar d’anunciar la diada, i a la benedicció de les palmes va assistir una concurrència molt menor que en altres anys [...] Des de primera hora del matí ja es permetia l’entrada a la vila de Gràcia completament custodiada per forces militars de totes les armes. Durant tot el dia va ser excessiu el nombre de curiosos que acudien a ella per contemplar els desperfectes causats pels insurrectes i pel foc de les bateries que durant tres dies seguits han estat hostilitzant-los, deixant alguns edificis molt malmesos. Quasi totes les botigues ja havien obert, i contrastant amb la festivitat del dia i amb les morts i desastres lamentablement causats en dies anteriors, en alguns cercles d’esbarjo del passeig de Gràcia es feien balls públics. Ahir al migdia el Capità general va visitar militars i paisans hospitalitzats que havien pres part en la lluita i als quals es va dirigir amb paraules consoladores i distribuint almoines, acte humanitari molt digne d’elogi. La casa de les Germanetes dels Pobres ha estat ocupada i encara ho és ara per destacaments de tropes de diverses armes. Els seus caps van donar ordres severes, acomplides fidelment, de no molestar els pobres ancians acollits allí i a les religioses que tenen cura d’ells. [...] La societat d’òmnibus que fa el servei entre Rambla de Canaletes i el carrer Major de Gràcia no tenia ahir prou carruatges que dur a aquella vila les moltes persones que volien veure els estralls que havia causat l’artilleria, i si les barricades en els carrers eren tan imponents com es deia abans de ser assaltades per l’exèrcit. El carril de Sarrià tampoc no donava l’abast d’encabir la gent que havia comprat bitllet. [...] Una de les granades disparades contra Gràcia va anar a parar al parallamps del col·legi que els senyors Carreras tenen a Sant Gervasi, on va esclatar sense causar danys personals. També va caure una bala cònica a l’hort de la torre veïna anomenada “dels melons”. Van caure, a més, tres o quatre projectils a la reixa del jardí que havia estat del convent de Carmelites descalços de Sant Josep, al Putxet. [...] Aquest matí la ciutat presentava l’aspecte del seu estat normal. Les brigades de l’Ajuntament reparaven els empedrats dels carrers on s’havien aixecat barricades, la qual cosa cal que s’enllesteixi aviat pel fet que en els districtes fabrils hi havia aquesta matinada una confusió de carruatges que no podien circular de manera segura i sense entrebancs. [...] Els cadàvers de persones mortes casualment [sic] per projectils els dies 5, 6, 7, 8 i 9 d’aquest mes ja han estat recollits pels cotxes fúnebres a les cases particulars. [...]
