Del present al futur

Tots estem veient, i gairebé tots estem patint d’una manera o altra, aquest present ple de forats i d'incerteses. Hem anat prenent consciència que el sotrac actual no és una cosa que hàgim de superar per tornar a una situació tranquil·la, sinó que significarà una forta transformació del nostre model de vida, de consum i d’organització social. Em plau veure com cada vegada més s’enfoca el debat deixant d’enyorar la normalitat, i plantejant com construir el futur utilitzant de manera adequada els recursos que, tant a nivell estatal com sobretot a nivell de la UE, tindrem al nostre abast. Voldria sumar-me a les moltes propostes que sento o llegeixo aquests dies amb tres consideracions específiques que se m’acuden, i que són fruit de convenciments personals o d’experiències anteriors.

1. Economia verda. Una part important de la recuperació econòmica i de la creació de llocs de treball ha de venir d’actuacions relacionades amb el que anomenem transició energètica. Aquesta ja era una prioritat anterior a la pandèmia i la UE ja ha anunciat que s’intensificarà. Però cal prendre consciència que la paraula transició no vol dir només descarbonització, és a dir, passar dels combustibles fòssils al sol o al vent com a origen de l’energia. Tan important com això és aconseguir una gran millora d’eficiència en la generació i en la utilització de l’energia. Hem de canviar l’origen de l'energia, però hem d’aconseguir els mateixos objectius amb molta menys energia.

Poso l’exemple del cotxe elèctric. És un element clau de la transició, però no solament pel canvi del petroli a l’electricitat, sinó perquè els motors elèctrics tenen uns rendiments molt superiors als tèrmics. Si continuéssim generant l’electricitat que utilitza el cotxe a base de petroli, ja hauríem guanyat molt però no tot el que podríem. També cal complementar-ho passant a una major mobilitat col·lectiva reduint, per tant, el nombre de vehicles necessaris per al funcionament social.

En moltes altres àrees de consum hem de plantejar alhora el canvi de combustible i la millora de l’eficiència, com és el cas, per exemple, del consum domèstic, en què les pèrdues i la utilització inadequada són molt importants. La rehabilitació d’edificis amb aquesta finalitat és urgent. Si volem crear ocupació, aquest és un sector prioritari. Ho remarco perquè les actuacions necessàries són de tipus privat o personal, encara que hagin de ser estimulades des dels governs.

2. Infraestructures públiques avançades. Espero que una part dels recursos disponibles permeti la potenciació o la posada en marxa d’institucions o infraestructures científiques i tecnològiques en les àrees de la transició digital i de la millora de la salut. Serà imprescindible que els governs acceptin, promoguin i participin majoritàriament en el finançament de propostes que s’avancin a les necessitats actuals i mirin el futur.

No em puc estar de pensar en dos moments, quan Mateo Valero em va explicar el projecte del supercomputador i quan Ramon Pascual ho va fer amb el del sincrotró, i em van demanar ajut. Recordo que em van semblar iniciatives molt interessants i un xic visionàries; els vaig donar tot el meu suport i vaig fer tot el que vaig poder, encara que no fos gaire. Quan ara les veig ho recordo amb satisfacció.

Crec que en les àrees indicades sortiran projectes als quals caldrà donar suport encara que suposin inversions que no tinguin una rendibilitat a curt termini (cosa que sovint es busca des de la política) perquè construiran un país avançat.

3. El futur del capital humà. Quan es parla del futur d’una societat cal tenir en compte que el que més condiciona els seus nivells de creació de riquesa i de benestar és l'abundància i la qualitat del seu capital humà. Dic amb tota rotunditat que les actuacions de reconstrucció que s’emprenguin no poden ser només per tapar forats i resoldre problemes actuals de persones i empreses, sinó que han d’estar pensades també per preparar un futur millor per a la nostra població més jove. Hem de prioritzar projectes que facin compatibles les dues finalitats. El que necessiten les noves generacions és un alt nivell de formació, no només de coneixements, i unes aptituds en les noves àrees tecnològiques. I necessiten urgentment que es redueixin les desigualtats i s’ampliïn per a tots les oportunitats d’aprendre i de fer feina.

Simplificant, això significa, per al sector públic, un important augment de recursos i de llocs de treball en l’àrea de salut, una actuació similar en el sector educatiu –però en aquest cas amb una paral·lela revisió d’objectius i mètodes–, una nova política industrial i una transformació important de l’activitat administrativa integrant i aprofitant la digitalització.