El MWC i la prostitució

Les xifres de l’impacte del Mobile World Congress (MWC) d’enguany a Barcelona són de vertigen: hi han participat més de 100.000 professionals, amb un benefici econòmic de 460 milions d’euros i la creació de més de 13.000 llocs de treball.

Tot plegat proporciona una projecció internacional impagable, tant per a la ciutat com per a Catalunya, atès que han visitat l’esdeveniment persones de més de 200 països, més de la meitat de les quals són alts càrrecs directius de diferents empreses de tecnologia.

Tot plegat uns números que semblen immillorables, però que any rere any se superen.

L’esdeveniment, doncs, representa el posicionament de la ciutat de Barcelona com una de les capitals més atractives per a la celebració de congressos, fires o salons. Activitats d’elevada afluència que ofereixen als visitants diverses ofertes per fer més atractiva la seva estada a la ciutat.

Entre aquestes propostes també hi ha els serveis sexuals, una gran oferta que també es posa de manifest en altres esdeveniments esportius i professionals que se celebren a la ciutat i en els quals es dóna una gran afluència de participants masculins.

Per tant, aquesta no és una realitat tan sols vinculada al MWC, sinó que és una constant en les diferents trobades o convencions internacionals o nacionals que es donen a la capital catalana.

Aquest oferiment de serveis sexuals, generat davant la gran demanada existent, s’adequa als perfils dels compradors de sexe, ja sigui pel que fa a les dones o pel que fa als serveis que desitgen consumir.

A tall d’exemple, durant el MWC s’avança l’obertura dels clubs per compatibilitzar els seus horaris amb la jornada laboral dels participants, es creen espais a les pàgines web dirigits exclusivament als seus assistents i, fins i tot, s’ofereixen apps per poder contactar amb “noies de companyia” on un pot valorar el servei en un xat compartit o fer-se seguidor d’alguna d’elles.

Mesos abans de la celebració d’aquest esdeveniment, apareixen anuncis on es posa de manifest la demanda de perfils concrets, en alguns casos escorts, per atendre i, tal com es recull en alguns anuncis, “fer feliços els assistents del MWC”.

Barcelona es consolida així com una gran capital europea per acollir grans esdeveniments internacionals, alhora que fa passos de gegant per esdevenir una capital del turisme sexual de negocis.

De sobte, quan s’estaven escalfant motors per a la inauguració del congrés, apareix la notícia que des de l’organització del MWC es va demanar a una “empresa de noies de companyia” (com se les defineix) que retiressin provisionalment una tanca que publicitava el seu local, amb l’objectiu de crear un “ambient confortable per als delegats provinents de tot el món” i no donar així una mala imatge que es pogués relacionar amb el MWC.

La paradoxa de la sol·licitud d’aquesta retirada de l’anunci recau en el fet que, tenint en compte les dades, de ben segur que uns quants dels participants del congrés seran clients d’aquest mateix local o faran ús dels serveis sexuals que els ofereix la ciutat de Barcelona.

Deu ser lògic que se segueixi el joc de la hipocresia en un entorn on encara no hi ha hagut cap posicionament en ferm respecte del tema de la prostitució.

A casa nostra, la prostitució està relegada, in secula seculorum, als llimbs de l’alegalitat. En aquest context sembla coherent que durant el dia es retirin tanques publicitàries sobre locals on s’ofereix sexe pagat, per no ofendre els congressistes, i a la nit aquests mateixos congressistes disposin als seus telèfons mòbils d’última generació de la geolocalització del club o local o pis on poden consumir sexe. Sumen així la compra de sexe a una de les seves experiències catalanes.

Sense entrar en el complex i vast debat de les dues postures confrontades entre la legalització o l’abolició de la prostitució, el que és evident és que Catalunya està esdevenint un dels principals bordells del sud d’Europa.

És desgastant per a una societat estar constantment nedant i guardant la roba; és molt cansat jugar a la puta i la Ramoneta; és trist moure’s en una actitud social indefinida, que ofereix serveis sexuals de manera reiterada davant l’elevada demanda, i alhora amaga la crua realitat, apartant les treballadores sexuals d’espais públics, com els carrers i les carreteres, relegant-les a vies secundàries, a pisos o clubs on es regulen els espais on es pot comprar sexe, però no les activitats que s’hi porten a terme.

Per a l’organització del MWC, l’objectiu de la retirada del cartell era protegir el confort moral dels participants, però potser el que hauríem de prioritzar és la garantia del benestar d’aquelles que practiquen la prostitució a les nostres ciutats. Ja sigui per l’elevat nombre de dones explotades sexualment, moltes d’elles controlades pel crim organitzat -una realitat ben present a casa nostra-, o per les dones que reivindiquen la pràctica del treball sexual de manera lliure i voluntària. Sigui quina sigui la situació, cal garantir els seus drets i la seva seguretat, regularitzant la prostitució o prohibint-la.

La nostra societat ha de sortir de la zona de confort en què es troba i posicionar-se fermament davant la realitat de la prostitució. Amagar-la no la fa desaparèixer, tan sols provoca més situacions de risc, tant per les agressions masclistes a les quals s’enfronten moltes d’aquestes dones per part de clients, com per aquelles màfies que les exploten i extorqueixen, en el que és la segona activitat criminal més lucrativa a escala mundial.

Evidentment, existeixen diferents realitats, la de l’explotació sexual i la de les treballadores sexuals que afirmen que practiquen la prostitució de forma lliure i voluntària. Però cal impulsar el debat i prendre decisions de manera clara, perquè mentre no ho fem les unes són objecte del tràfic i de l’explotació sexual i les altres no tenen accés als drets que reclamen des de fa molt temps. Totes elles, relegades a la invisibilitat.

Sigui des d’un posicionament o des d’un altre, cal reobrir el debat amb urgència perquè les tanques de la hipocresia deixin de copar els espais públics.