Deixeu les togues en pau

El president interí del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, va aprofitar un marc tan adequat com l’entrega dels premis de l’Observatori contra la Violència de Gènere per verbalitzar un advertiment que, al mateix temps, era un retret i una amenaça. Dirigint-se a un “vostès” retòric que se suposava que incloïa la classe política, va parlar, com Ulisses, amb paraules alades: “Per favor, rebaixin la tensió. Deixin-nos en pau”. Va ser una expressió de rebuig a les comissions d’investigació per lawfare al Congrés i a les paraules de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, descrivint magistrats com Carlos Lesmes, Manuel Marchena, Concepción Espejel o Pablo Llarena com a personatges obscurs, indecents i franquistes, que “en un país normal serien processats i jutjats”. Més de rebot, el missatge del jutge Guilarte es va entendre també com una rèplica a José Antonio Monago, expresident pepero d’Extremadura, que va intentar agranar cap a casa dient que el PP sí que havia patit lawfare, en particular en la causa judicial per la trama Gürtel, un escàndol de corrupció de manual. Qui va rebre a la cara, en tot cas, l’exabrupte de Guilarte va ser el ministre de Justícia i Presidència, el ja imprescindible (per a Pedro Sánchez, si més no) Félix Bolaños, que suposadament ha rebut l’encàrrec de posar ordre en els excessos conservadors i nacionalistes d’una part important de l’alta judicatura. O dit d’una altra manera, d’obligar-los a fer la Transició que una bona part de la casta judicial no va fer en el seu moment. En el context d’aquest encàrrec, segur que les paraules de Nogueras no van ser gens oportunes per a Bolaños, ja que van donar munició i combustible al PP, a Vox i al seu entorn mediàtic, que naturalment fan pinya amb les togues patriòtiques.

Tanmateix, Guilarte deu ser el primer a ser conscient que és president interí del CGPJ després que l’anterior president, el mencionat Lesmes, dimitís en protesta pel bloqueig en la renovació dels seus membres. El PP se’l sent tan seu, l’òrgan de govern dels jutges, que fa uns dies Cayetana Álvarez de Toledo, recentment recuperada com a portaveu a l’equip de Feijóo, va fer un tuit expressant la seva negativa a “entregar-los el CGPJ”, en referència al PSOE i als seus socis. Involuntàriament, doncs, expressava aquesta idea patrimonial de les institucions, que són “seves”, dels patriotes de tota la vida. Així, aquest “deixin-nos en pau” del president interí Guilarte agafa un to molt fosc. Què és “deixar en pau” un jutge? Que no hi hagi cap contrapoder que anivelli el seu? Que pugui utilitzar aquest poder (que, a més, és punitiu) arbitràriament i en benefici d’una part, sense haver de donar explicacions ni al Congrés dels Diputats? Que les ordres judicials permetin a la Guàrdia Civil escoltar les converses d’activistes, dirigents i ciutadans amb programes espia? Que el CGPJ dugui cinc anys sense renovar-se, a pesar de les múltiples crides des de Brussel·les perquè ho faci? Si es tracta de tot això, aleshores és urgent que els jutges siguin destorbats i trets de la cripta.