Deixar morir llengües

L’escriptor indi Kenan Malik va escriure un controvertit article contra la conveniència de dedicar recursos públics a conservar llengües en perill d’extinció.

Les previsions indiquen que durant aquest segle al món desapareixerà una llengua cada dotze dies. Ho heu llegit bé: en total, tres mil de les sis mil llengües que actualment es parlen deixaran d’existir. Expressions, dites, poemes, cançons... seran oblidats per sempre.

Es calcula que, passats nou segles més, ja quedaran només sis-cents idiomes, i a la llarga en predominaran cinc: el xinès, l’hindi, l’espanyol, l’anglès i el rus.

A favor de la desaparició de llengües hi ha aquells boticlastes que opinen que el llenguatge té la funció de comunicar-nos i que no té sentit més que un sol idioma al món. Potser obliden el fracassat intent de l’esperanto de tornar-nos tots a la Torre de Babel.

En contra hi ha aquells correpins que, com jo, pensen que la mort d’una llengua és la mort d’una cultura, d’una forma de vida, d’una manera de percebre i entendre el món.

El que potser no saben els partidaris i els detractors de la conservació de les llengües és que ja s’ha desenvolupat un sistema que permet parlar per Skype amb un estranger cadascú en el seu idioma i que, en temps real, ho tradueix de forma simultània. Parles en català i un rus, per exemple, t’escolta en el seu idioma. I tu reps en català el que et diu en rus el teu amic moscovita des de casa.

És el que té la tecnologia: pot esfondrar qualsevol predicció de futur d’un expert. Que l’hi preguntin a Malthus i la seva fallida teoria sobre el nombre d’habitants que suportaria la Terra. Esperem, doncs, que els humans seguim augmentant en nombre per tal que les nostres llengües perdurin i puguem seguir recordant noves prediccions equivocades.