Per la defensa del tercer sector social a Catalunya
L’estat del benestar s’ha construït en les últimes dècades gràcies a l’aportació del tercer sector social. L’atenció a les persones no es pot concebre sense la tasca essencial de les 3.000 associacions, fundacions, cooperatives i centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció i entitats singulars que gestionem serveis socials en diversos àmbits: pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia. Serveis en forma d’acompanyament i suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com infants, joves, dones, gent gran, migrants, refugiats o persones amb discapacitats, problemes de salut mental, addiccions, que pertanyen al poble gitano, del col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina.
Les organitzacions del tercer sector social som a tot arreu. La nostra vocació és de servei públic i som un aliat estratègic de les administracions en la provisió de serveis. Configurem un model de col·laboració fonamental per a la garantia de drets socials. No tenim ànim de lucre i estem fortament arrelades al territori. Precisament, la nostra proximitat tant a les persones com a altres agents, sobretot a les administracions locals, és valuosa a l’hora de detectar les necessitats socials i aportar-hi solucions. Des de cada barri, poble i ciutat, impulsem projectes cívics, comunitaris i de transformació de la societat amb l’objectiu de fer-la millor perquè sigui més justa, equitativa, solidària i inclusiva. Gràcies a aquest compromís, formem una xarxa de suport sòlida que acompanya 1.500.000 persones en situació de vulnerabilitat. Som l’expressió clara d’una societat civil activa i organitzada que vol que la igualtat d’oportunitats sigui real.
Catalunya ha estat històricament capdavantera en l’impuls del voluntariat, l’associacionisme, el cooperativisme, les fundacions i el tercer sector en general, però, en aquesta ocasió, arriba tard. El País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella - la Manxa i Castella i Lleó compten amb lleis específiques que protegeixen i reconeixen la tasca de les entitats socials, però, aquí, a casa nostra, no n’hi ha cap. No es pot entendre que tenint aquest ric teixit associatiu, dels més potents de l’Estat, no hi hagi un marc legal que ens empari. No es pot entendre perquè ¿algú pot imaginar què hauria passat, durant els últims anys, sense la feina que han fet les entitats socials a l’hora de pal·liar els efectes de la crisi del 2008 i els consegüents anys de retallades i austeritat en les polítiques socials? O, sense anar gaire lluny, què estaria succeint, ara mateix, sense la feina incansable de les professionals del tercer sector social i el voluntariat per frenar els estralls de la gravíssima crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia? Només cal fer aquest exercici per comprendre per què des del tercer sector social reclamem que es faci valdre el nostre paper com a pilar fonamental per al benestar i la cohesió social, la reducció de les desigualtats i l’empoderament i l'autonomia de les persones.
Els partits polítics tenen a les seves mans la possibilitat de fer-ho. El Parlament acaba d’iniciar els tràmits de la llei del tercer sector social de Catalunya. Una proposició de llei que pretén aconseguir un marc legal que reconegui la feina de les entitats socials i les enforteixi; que reforci la seva capacitat d’interlocució davant les administracions públiques; que n'asseguri la participació en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques socials i que reculli mesures de foment i finançament per garantir la seva seguretat i estabilitat.
La llei del tercer sector social és necessària, oportuna, urgent i viable. Defensem que és el moment de passar d’un reconeixement implícit a un reconeixement garantit per llei, amb un suport institucional i un finançament adequat. Durant la tramitació, ens posem a disposició de tots els grups parlamentaris per treballar el contingut de la norma i enriquir-la tant com es pugui. Les entitats socials catalanes confiem que la llei tirarà endavant i que es complirà amb el compromís d’aprovar-la. També esperem que, un cop es tingui, el Govern articularà els mecanismes necessaris per desplegar-la i fer-la efectiva, com més aviat millor, perquè no quedi en paper mullat. Volem que aquesta llei sigui útil per millorar el dia a dia de les entitats socials, i que tingui un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels col·lectius amb més dificultats. Aquesta és una llei essencial per a les persones i per al país.
