En defensa de la radiodifusió de Catalunya (1932)
Peces històriques
De l’article de Ramon Pérez Vilar a Mirador (2-VI-1932). Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, instituït per la Unesco per potenciar aquest mitjà com a instrument de cultura i solidaritat. Pérez Vilar, autor del llibre El triomf de la ràdio a Catalunya (1933), va ser un pioner en la promoció i gestió d’emissores catalanes. Va tenir un paper clau en la iniciativa popular de Ràdio Associació, on exercia de secretari general al costat del seu president, Pau Llorenç Gispert.
El juny de l'any passat, mentre els patricis designats per la Generalitat elaboraven l'Estatut de Catalunya que, més tard, havia d'ésser sancionat en plebiscit pel nostre poble, l'Associació Nacional de Radiodifusió [ANR] tingué lucidesa per a comprendre la necessitat que un servei tan transcendental com la ràdio fos incorporat a l'Estatut, per tal com podia constituir, com constitueix evidentment, l'element primordial per a difondre cultura, expandir l'art i fer evident la personalitat de Catalunya. Sense pensar-s'hi gens, Ràdio Associació envià un ofici als Ajuntaments catalans pregant-los que demanessin directament a la Generalitat la inclusió del servei de ràdio a l'Estatut. En assabentar-se'n l'altra emissora [Ràdio Barcelona], cuita a enviar als mateixos Ajuntaments un altre escrit recomanant que no atenguessin allò que l’Associació els demanava, perquè aquesta entitat perseguia una finalitat comercial. El criteri recte i la conveniència de Catalunya s'imposaren. Les insinuacions barroeres i realment utilitàries foren rebutjades. I el servei de la Ràdio per a Catalunya, tal com gestionà l'entitat dels ràdio-oients [Ràdio Associació], fou inclòs dins l'Estatut. Quan això ja era un fet consumat, els oportunistes de sempre s'acostaren a la Generalitat i digueren servilment que estava bé allò que primer havien atacat. [...] Fins ara no sembla sinó que els que malden per seguir retenint el monopoli de la radiodifusió a Catalunya, treballant a l'ombra com sempre han fet, tinguin els secrets designis de continuar essent un descrèdit dins casa nostra. Hem de confessar, malauradament, que són de tal índole les seves hipòcrites gestions, que corre el perill que es consideri com autèntica la pell de xai catalanista que cobreix el seu cos de llop enganyós, que sols cerca el mateix que ha cercat sempre: el negoci i res més que el negoci. [...] Han convocat un concurs per al servei de ràdio a tot Espanya, en el qual es prescindeix de la voluntat de Catalunya i es pretén adjudicar-li una emissora de 20 Kwa., posant-la en un pla de vergonyosa inferioritat respecte a Madrid, que es fixa una potència de 120 Kwa., sense comptar altres dues emissores, per tal que el seu equip sigui complet, moderníssim. Cal que aquesta pretensió sigui discutida amb el major interès, tenint en compte l'hegemonia que radiofònicament ha exercit sempre Catalunya. El vot particular de Lluhí i de Xirau [d’Esquerra Republicana de Catalunya] admet en matèria de ràdio la facultat de legislar a Madrid i la d'executar a Catalunya. Molt bé. Falta ara saber si aquesta facultat de legislar es limitarà, com sembla, a donar les normes generals, tenint en compte les relacions internacionals de la ràdio i res més; i si l'execució que s'atorga a Catalunya serà un veritable domini a favor seu d'aquest servei, en tot el que faci referència a cultura, art i beneficència, així com a l'organització tècnica, potència i control, com lògicament és d'esperar. [...]
