ABANS D'ARA
Opinió22/11/2013

En defensa pròpia. Un boig ne fa cent

De l'article de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) a La Publicidad (21-XI-1897). Ahir es van complir 116 anys d'aquest final del cicle verdaguerià, un model en periodisme de defensa.

Jacint Verdaguer 1897
i Jacint Verdaguer 1897

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSi convenia a tan alts i religiosos personatges que jo passàs per malalt, ¿per què fer-me pendre per qui agafa els delinqüents? Si boig, ¿per què criminal? Si criminal, ¿per què boig? La resposta a aqueix dilema, que es féu tothom, fou pendre'm al cap de pocs dies les llicències de celebrar la missa. ¡Lamentable error! Creien que la penúria espiritual o bé la corporal, amb la falta dels sis rals diaris de la celebració, me portarien de genollons als peus de Comillas demanant-li, per amor de Déu, la celda de l'Hospital dels Capellans, [...] Creien que m'hi obligarien la necessitat i la vergonya de veure'm suspès. A les privacions ja hi estava fet, com lo gos a anar descalç; la vergonya, com ja he dit, no la sento per mi, la sento per qui ha sigut amb mi tan miserable. [...] Los que es queixen d'aqueixos articles són lo que me'ls han inspirats i posats a la ploma. [...] Senyors impugnadors meus: permeteu que us done un consell d'amic, encara que no em tracteu com a tal: no espremeu mai una taronja fins a fer-li sortir los pinyols, puix vos podrien caure a la cara. "No trenqueu la canya cascada, ni apagueu lo ble que encara fuma"; i aquestos dos últims consells no són meus (no es cullen pas tan bones espigues en mon camp), són de l'Evangeli. I ara confesseu que n'heu fet un gra de massa, i que heu extremat los procediments en la persecució. Confesseu que no anàreu gaire pel bon camí, i "qui no va pel bon camí no fa bon pas a la fi". No us podeu excusar amb aquell dolent principi de que la fi justifica los medis, puix si aqueixos eren mals i reprovables, la fi era pitjor i reprovada pels hòmens i per Déu. "No mataràs", i ¿no volíeu que el tret vos sortís per la culata? M'heu acusat de mania de persecució, que cabalment és la vostra tant temps ha, i per donar-ne proves vos heu posat a fer ximpleries i actes de maniàtic i de boig [...] Me volíeu fer passar per boig, i els boigs heu sigut vosaltres; ¡quant veritat és allò de que "un boig ne fa cent"!