Des de la sentència del 2010 de l’Estatut, el model lingüístic català ha rebut diversos atacs judicials, els efectes dels quals hem superat gràcies a la unitat, el consens, l’actitud constructiva del professorat i el suport de les famílies. Divendres passat s’acabava el termini fixat pel TSJC que instava la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures necessàries per garantir que tots els alumnes del sistema educatiu de Catalunya rebessin de manera immediata, i en cap cas inferior al 25%, l’ensenyament d’una matèria troncal en llengua castellana. I això des de l’educació infantil fins a la postobligatòria, inclosa, sense respectar els projectes educatius dels centres pel que fa al tractament integral de les llengües. És evident que aquest mandat ignora que l’educació és un procés i que és el resultat del compliment de l’objectiu final el que ha de marcar els temps curriculars. A més, demostra desconèixer l’organització actual de les matèries als centres així com les metodologies que s’hi empren. Davant d’una situació tan greu calia tornar a donar una resposta unitària des de la sobirania del Parlament, i no només des del Govern.
No hem d’oblidar, però, que el recurs que el govern de l’Estat va posar a la Generalitat de Catalunya era per fer complir una llei ara ja superada, la Lomce o llei Wert. Les noves majories al Congrés van aprovar una altra llei orgànica d’educació: la Lomloe o llei Celáa. I és en aquest marc legal, juntament amb la defensa de la llei d’educació de Catalunya (LEC), que quatre grups del Parlament han acordat la tramitació d’una proposició de llei per a la reforma de l'article 21 de la llei de política lingüística del 1998, que és la llei marc de la normalització lingüística a Catalunya. Aquesta opció permet mantenir íntegrament als centres educatius el règim lingüístic marcat per la LEC, que inclou, no cal dir-ho, els programes d’immersió lingüística.
Davant d’aquesta situació tan complexa, ha calgut actuar per respondre al requeriment judicial i desactivar-ne les conseqüències coercitives i punitives que podien afectar els centres i les seves direccions, i s’ha hagut de fer ràpid i amb discreció per garantir-ne l’efectivitat. Era necessari, doncs, assegurar el manteniment del català com la llengua pròpia de l’ensenyament d’acord amb la normativa vigent i així garantir la seguretat jurídica dels centres. Aquesta iniciativa parlamentària s’inclourà en el Pacte Nacional per la Llengua i reforçarà el servei educatiu de Catalunya com a eina efectiva per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Així doncs, volem deixar ben clar que no estem davant de cap renúncia, sinó de la voluntat de servir-nos d’una eina legislativa del rang més alt per protegir i garantir la bondat i la continuïtat d’un model que ens ha ajudat a fer-nos sentir un sol poble.