En defensa de les llibreries
BarcelonaCatalunya té 430 llibreries, onze menys que Andalusia i 195 menys que Madrid, que amb 625 establiments és el territori més atapeït de tot l’Estat. Aquesta és una de les dades que revela l’últim mapa de llibreries, encarregat el 2014 per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal). “Som el 17% de població però facturem el 20% -explica Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya-. És un indicador de bona salut econòmica. El nostre volum és similar al de Madrid”. De les 430 llibreries n’hi ha una mica més del 30% d’agremiades -el 2014 eren 134-, però les que hi són representen el 80% de la facturació total.
Marín assenyala les següents singularitats del model català: “No hi ha municipi a Catalunya per petit que sigui que no tingui una petita llibreria, encara que es comparteixi amb la venda de premsa o d’articles de papereria. És veritat que no tenim la xarxa més densa de l’Estat, però a nivell de capil·laritat som segurament el primer territori”. Una altra diferència es troba en la importància del llibre de text: “A Espanya, el llibre escolar representa el doble de volum que a Catalunya. A la resta de l’Estat es viu més del mercat captiu que del lliure”. Per a Marín, la gran virtut del model català de llibreries és “l’accessibilitat -tenim les llibreries a prop- i la varietat de l’oferta”, que s’ha titllat d’excessiva en repetides ocasions. Un dels problemes estructurals del sector és la sobreproducció. “La crisi ha fet que es corregís una mica la situació -diu-. S’ha reduït el nombre de títols i també el tiratge”.
Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, fa referència a dues particularitats més del model català: “El que el fa singular és, primer de tot, la capacitat d’adaptar-se a les necessitats de l’entorn. Tenim llibreries que volen ser molt pròximes als lectors i són sensibles al que demanen”. Tixis considera que, a més del vessant comercial, cal destacar “el servei” que fan als lectors: “Les llibreries s’han anat transformant en els últims anys i ara per ara se n’ha accentuat el vessant d’agent cultural”. Quim Torrent, director de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, també dóna la seva visió sobre la singularitat del model: “A Catalunya, la llibreria és alguna cosa més que una botiga de llibres. El model que hem de reivindicar és el dels establiments especialitzats, en què el llibreter, a més de botiguer, és un prescriptor cultural”.
On es venen els llibres?
Les llibreries representen un terç de la facturació total
Si es consulta l’últim informe de comerç interior del llibre que anualment fa la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya -el del 2014-, les llibreries representaven a tot l’Estat un terç de la facturació total. Això vol dir que dels 2.195,80 milions, gairebé 736 es van canalitzar a través de llibreries. A molta distància hi hauria les cadenes de llibreries (365,41 milions) i les compres d’empreses i institucions (330,14), que també estan molt per sobre dels hipermercats (185,65 milions) i dels quioscos (80,76). “Si fem una radiografia del cas català ens trobaríem que aquí les grans superfícies tenen un pes de venda molt elevat tot i que no són el tipus de comerç que més ven -comenta Marià Marín-. Les llibreries mitjanes i petites són cada vegada més fortes. Si comparem el nostre cas amb països com Anglaterra i Gal·les, on no tenen preu fix, veiem que allà aquesta tendència també és destacable. Fins i tot als Estats Units, encara que les grans cadenes de llibreries continuïn tenint un pes molt important, hi ha una proliferació d’establiments de proximitat i independents”.
La davallada en la facturació és fàcilment comprovable si es mira l’evolució en vendes a tot l’Estat entre el 2010 i el 2014. En llibreries s’ha baixat un 26,5% en aquest període, en cadenes de llibreries un 20,6% i en hipermercats un 34,3 %. La caiguda més notable és la que han patit els quioscos, que des del 2010 han perdut un 55,3% de la facturació. En aquest últim cas, la doble crisi -de consum i de model- ha tingut resultats devastadors.
Segons les dades de la Federació de Gremis d’Editors, la facturació de llibreries catalanes representava el 2014 un 20,7% del total de l’Estat, només per sota de Madrid, que facturava el 22,7% del total. A molta distància hi havia la tercera comunitat autònoma on es venen més llibres, Andalusia, que representa l’11,3% de la totalitat. Andalusia, però, té gairebé 8,4 milions d’habitants, i Catalunya només 7,5.
“El 2007 estàvem just a la punta del creixement, ens trobàvem en una situació molt bona -explica Patrici Tixis-. Hi ha hagut una mortalitat important de llibreries en aquest període. Trigarem molt a tornar on érem”. Segons el mapa de llibreries encarregat pel Gremi, el 2007 a Catalunya hi havia 642 llibreries. Set anys després, l’informe de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters mostra que el decreixement ha sigut notable: els 430 establiments actuals mostren que la davallada ha sigut de més de 200. Una de les assignatures pendents del Gremi de Llibreters de Catalunya és fer un nou mapa actualitzat “que defugi la inflació de dades” i que “poleixi la metodologia feta servir fins ara -afirma Marià Marín-. Tenim la sensació que el 30% de llibreries que apareixien al mapa del 2007 no són punts de venda de llibres”.
El present de les llibreries
El servei millora, però la diversitat és més petita
¿En quin punt està el sector, actualment? “Potser han obert noves llibreries últimament, però tenim menys metres lineals i una mica menys d’oferta pel que fa a la diversitat dels exemplars -afirma Marín-. És cert que les llibreries d’autor cuiden els fons, però tenen espais més reduïts i, per tant, no poden oferir-ne tant com si fossin establiments de dimensió mitjana”. El secretari tècnic del Gremi creu que “la capacitat de servei actualment és millor que fa uns anys, però hi ha una diversitat més petita”. A continuació fa una analogia amb els espais museístics catalans: “No tenim un Louvre, però sí que comptem amb una Fundació Tàpies, una Miró i un Museu Picasso. Això diu molt del nostre model”.
Des de l’inici de la crisi, el sector llibreter es queixa de la desatenció de les administracions. “Si abans del 2008 la inversió en el sector podia suposar un 8% -i, per tant, no érem un sector subvencionat-, fins al 2015 la inversió ha sigut pràcticament nul·la”, comenta el secretari tècnic del Gremi de Llibreters. L’única excepció seria el pla Llibreria Activa, que tenia com a objectiu la modernització dels establiments amb la finalitat de millorar els seus serveis. El 2012 s’hi van destinar 230.000 euros a tot Catalunya. Un any després l’Ajuntament de Barcelona va obrir una línia de subvencions a llibreries dotada amb 100.000 euros. “Si podem aprovar el nou pressupost al juny o al juliol tenim previst augmentar la dotació pressupostària per a llibreries -explica Quim Torrent-. Els ajuts a la modernització continuaran, però una altra iniciativa per fomentar la lectura serà regalar un val als nens que facin sis anys perquè puguin comprar un llibre i comencin la seva biblioteca personal”. Recentment, durant la presentació de l’últim estudi d’hàbits de lectura, el conseller de Cultura, Santi Vila, assenyalava també altres fronts d’actuació: “La dotació de biblioteques ha de créixer, tenim un dèficit important. Hi ha ajuts a la producció editorial que hem de corregir, i també la línia de subvencions a la traducció”.
Torrent recorda que l’Institut Català de Finances col·labora també en la transformació del portal Liberdrac, que des del 2012 donava servei a les llibreries interessades a oferir els llibres en format digital. “Libelista serà una plataforma digital de vendes, on es podran trobar títols en tots dos formats -diu Torrent-. No és un Amazon, sinó que es farà distribució dels títols a través de les llibreries. És una via més per acabar generant ingressos”.
Barcelona mira cap a París
El servei millora, però la diversitat és més petita
En el cas de la capital catalana actualment es treballa en un estudi que ajudi a fer un diagnòstic de la situació actual del sector. “El presentarem el mes que ve -avança Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona-. Volem ajudar l’actual model de llibreries perquè creixi i es consolidi, fixant-nos en el que estan fent a París. Allà l’ajuntament ha ajudat locals d’interès cultural perquè no perdin el seu espai en llocs cèntrics, tenint en compte que durant els últims anys molts d’aquests locals han acabat sent comprats per grans multinacionals”. Sureda fa una definició de l’actual mapa de llibreries barcelonines: “La diversitat hi és un tret important, però també l’especialització. Últimament han obert les portes llibreries que s’han convertit en centres culturals de proximitat. És important que puguin subsistir”.
Sureda reflexiona sobre el nomenament de Barcelona com a ciutat literària de la Unesco. “Aquest nomenament no s’ha de confondre amb un Any del Llibre: és per sempre -diu-. Això ens permet treballar a fons per articular el sector, per coordinar-lo i donar-li més visibilitat, i també per fer més presents els autors. Volem crear línies que ajudin la pròpia estructura sectorial, defugint les grans activitats i festivals, i volem potenciar la nostra projecció internacional: estem ben situats a l’Amèrica Llatina, però queda molt de camí per córrer en altres països”.
Amenaces potents
La pirateria i la poca presència de les humanitats a les escoles
“El repte més important que tenim és ampliar la base de lectors. Sembla molt genèric i no ho és -explica Patrici Tixis-. Hem d’aconseguir que cada cop hi hagi més gent que s’interessi per llegir”. L’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, presentat aquesta setmana, mostrava que el percentatge de catalans lectors el 2015 era del 66,3%. La mitjana europea, del 68%, encara queda a 1,7 punts. Tixis assenyala dos problemes importants, la “poca importància de les humanitats” a l’ensenyament i “la pirateria”, que fa molt mal al sector. La consultora GFK es va encarregar de fer l’últim informe sobre pirateria a l’Estat: “Es van fer 335 milions de descàrregues il·legals de llibres el 2014 -recorda Tixis-. D’aquestes descàrregues, només un 20% dels pirates admeten que comprarien els llibres”. El valor estimat del contingut piratejat és de 100 milions d’euros, una xifra que suposa el 12% de la facturació total.
Marià Marín assenyala que aquest percentatge que suposa la pirateria pot “ser la clau per passar de tenir beneficis a estar en números vermells”. Una última amenaça al sector que el Gremi ha detectat són “les males pràctiques comercials” en el llibre de text. “Es donen casos de competència deslleial i de pirateria -afegeix-, i de moment hi ha una gran impunitat pel que fa a les vendes il·legals. Cal actuar amb urgència, perquè es tracta d’una franja de mercat rellevant”.
Jair Domínguez a la Llibreria 22 de Girona
L’escriptor, que acaba de disparar set bales amb la novel·la Perímetre (Catedral), tria estirar-se sobre els taulells de la Llibreria 22. “Per què l’escullo? Per l’emplaçament: després de comprar el llibre que volies tens uns set o vuit bars esplèndids al costat per anar a llegir-ne les primeres pàgines i fer una copa. Pels treballadors: gent que sap de llibres. Què hi compro? Biografies d’escriptors i de músics. Sóc molt xafarder. M’interessen les vides privades”.