DeepSeek obre una escletxa per a Europa

Leer en castellano

L'aplicació de DeepSeek. CAROLINE BREHMAN / EFE

31/01/2025

2 min

Regala aquest article

Mai en un sol dia s’havien perdut tants diners a la borsa. La start-up xinesa DeepSeek ha aparegut al mercat aquesta setmana i ha revolucionat un ecosistema, el de la intel·ligència artificial (IA), dominat fins ara pels EUA. La primera gran afectada ha sigut Nvidia, que no només tenia l’hegemonia dins dels algoritmes, sinó que s’havia posicionat com l’empresa internacional amb més valor. Des dels EUA s’havia prohibit vendre a la Xina els xips més potents, intentant evitar així la competència dins dels xats intel·ligents o la carrera militar. Però, com en tantes altres regulacions, l’efecte ha estat el contrari a l’esperat: en comptes de desmoralitzar-se amb els xips de segona generació amb què havien de treballar, els creadors xinesos es van motivar encara més: ara veureu del que som capaços. I, almenys a primera vista, des del continent asiàtic sembla que s’ha guanyat no només en capacitat, sinó també en eficiència. Amb una inversió dràsticament menor, DeepSeek ha aconseguit competir a la mateixa lliga que ChatGPT i, sorprenentment, amb més transparència, al ser de codi obert. Canvien les regles del joc i la competència tecnològica a escala global. Però quin paper pot jugar Europa en aquest escenari?

DeepSeek no només desafia Nvidia, sinó que qüestiona el model que fins ara havia sostingut la bombolla de la IA: la necessitat de grans infraestructures i inversions multimilionàries. No és la primera vegada que una innovació d’aquest tipus modifica el tauler de joc, ni que empreses tecnològiques consolidades, com per exemple IBM, Kodak, Netscape o BlackBerry, perden el seu poder per no saber-se adaptar els canvis de nous competidors. Però aquí no es tracta només d’una carrera entre empreses. Aquí hi ha també una competició entre grans blocs econòmics, amb la Xina emergent com el gran competidor. Des de principis de segle ha passat de ser una economia basada en la manufactura a convertir-se en un centre de recerca i desenvolupament tecnològic. Aquí hi ha una lluita entre gegants geopolítics. I alguns equiparen la irrupció de DeepSeek amb el sorprenent llançament del satèl·lit Sputnik el 1957 per part de la Unió Soviètica, que va descol·locar uns americans que es creien tecnològicament molt més avançats.

En aquest combat, a Europa li queda un rol secundari, amb poca capacitat inversora i un paper centrat en la regulació del mercat. Ara, l’arribada d’una IA de codi obert no només redueix la dependència del monopoli americà dels xips, sinó que podria també obrir una escletxa en el mercat. Al Vell Continent comptem amb talent científic per competir al més alt nivell, però no hi ha una estratègia clara. La recepta la donaven fa poc els informes Draghi i Letta: augmentar la inversió en innovació i tecnologia (ara per sota dels EUA i la Xina); unificar el mercat tecnològic eliminant barreres internes i permetent la creació d’empreses competitives; i adoptar una política industrial activa que impulsi grans empreses tecnològiques europees en lloc de només regular les foranes. De moment, per contrarestar DeepSeek, no tenim Nvidia, sinó només Nveja.

Elena Costas és economista i sòcia de KSNET

Dossier La guerra del xip