Decidir-ho tot, també a la UE
Feia temps que la Unió Europea no estava tan present en el debat polític a casa nostra. Va haver-hi un temps en què de la UE en venien bones notícies; malgrat fos en un marc econòmic evidentment capitalista, arribaven directives i diners per millorar barris i ciutats, per fer carreteres i trens (per bé que aquí es destinessin de vegades a projectes de poca rendibilitat social com l'AVE o a autovies que dupliquen autopistes), per a l'abastament i el sanejament d'aigües, per a la reconversió de sectors econòmics, per ajudar els nostres pagesos, per protegir el medi ambient, per a polítiques socials i formatives.
Des que va esclatar la bombolla especulativa, la UE s'ha convertit en un instrument per imposar polítiques antisocials, de retallades de sous i serveis socials, educatius i sanitaris, per negar crèdits a les petites i mitjanes empreses que han de tancar mentre es destinen ingents recursos públics i crèdits del Central Europeu (BCE) a salvar els bancs i a garantir capitals i interessos dels grans inversors.
Cal recordar que són els caps d'estat i de govern dels estats membres de la UE, i especialment de la zona l'euro, els que, en definitiva, decideixen aquestes polítiques antisocials que, tot seguit, apliquen amb entusiasme mal dissimulat als seus països, com si no hi tinguessin res a veure, com si no hi hagués cap alternativa, amb l'excusa hipòcrita que aquestes són les polítiques europees.
En el cas del procés engegat pel poble de Catalunya per exercir el dret a decidir el seu futur, inclosa la Constitució del nostre país com un "nou estat d'Europa", la UE s'ha convertit en el gran espantall que branden el govern espanyol, el PP, el PSOE i tots aquells que també a Catalunya volen impedir com sigui l'exercici del dret d'autodeterminació, amb l'amenaça de l'exclusió de Catalunya de les institucions europees.
Els que a Catalunya volem unir en un paquet el dret a decidir el nostre futur nacional amb el dret a canviar radicalment les polítiques econòmiques, socials i ambientals que ens estan portant al desastre, cal que fem front a aquesta barroera instrumentalització de la UE, que ens presenta la Unió com si fos ella la que ens imposa tots els mals. Uns mals que, en el fons, van tan bé als que avui manen a Catalunya i a Espanya per carregar-se l'estat del benestar, per acabar amb els drets socials i laborals, per privatitzar els béns i els serveis públics i per bloquejar els drets nacionals.
És cert que aquestes són les polítiques que imposen les forces polítiques que ara governen a la majoria dels estats europeus i, per tant, també al Consell i a la Comissió Europea, però també és cert que des de la UE es poden fer altres polítiques, que es pot donar un mandat diferent al Banc Central Europeu, plantar cara al Fons Monetari Internacional i imposar regles als mercats, sense esperar a introduir canvis substancials als tractats constitutius i de funcionament de la Unió Europea. No oblidem que els tractats europeus diuen que són "els pobles" els que fan la Unió i els que fixen objectius de cohesió social, d'igualtat entre les persones, de solidaritat, de plena ocupació i de treball digne, d'equilibri territorial i qualitat ambiental, molts dels quals estan sent posats en qüestió per les polítiques actuals.
És per això que no podem deixar la Unió Europea en mans dels que no creuen en els seus veritables objectius, sinó que la instrumentalitzen per imposar polítiques que van en sentit contrari. Des de Catalunya hem de fer de les properes eleccions al Parlament Europeu una oportunitat per començar a decidir com volem que sigui la UE, tant des del punt de vista econòmic i social, com des del punt de vista institucional: una Unió Europea que reclami als estats, començant per Espanya, el respecte als processos democràtics de decisió dels seus pobles. En aquesta doble batalla no estarem sols. Cada vegada són més les forces polítiques europees que s'estan comprometen en el mateix sentit. El Parlament Europeu que surti de les eleccions del maig del 2014 ha de ser l'expressió d'aquesta majoria social i política per decidir-ho tot. Si ho aconseguim, serà més fàcil canviar governs i polítiques a Espanya, a Catalunya i arreu.
