Decència i intimidació
1 . DECÒRUM. Les elits desconeixen el que es el decòrum. El cas Bankia és la icona dels anys del gran descontrol, en què la promiscuïtat entre política i diner va provocar els desastres que estem pagant entre tots. Ara ha entrat en fase judicial i veurem en què quedaran les responsabilitats penals. Bankia es l'expressió de la impunitat amb què han operat sectors del món empresarial, financer i polític, convençuts que entre ells s'ho couen i entre ells s'ho mengen, i que s'hi ha problemes ja pagaran els ciutadans. La justícia jutja responsabilitats personals, però també té una dimensió simbòlica de reparació col·lectiva. El triomf de la impunitat només afavoreix el cinisme i la desmoralització dels ciutadans.
Sota el mandat de Rodrigo Rato va esclatar l'esfondrament de Bankia després d'una sospitosa sortida a la borsa, carregada de falsedats. Ara Telefónica fitxa Rodrigo Rato. ¿No són capaços d'entendre que és un insult a tota la gent que ho està passant malament? ¿No se'ls acut que les classes mitjanes, cosides d'impostos per pagar desastres com el de Bankia, estan a punt de rebentar? ¿Tan convençuts estan que els seus clients són tan talossos que no els hi tindran en compte? ¿Tan segurs se senten del seu domini de la finca? És cert que César Alierta deu el seu lloc de president de Telefónica a Rodrigo Rato. I els agraïments entre compares funcionen en el món del diner. Però això no fa més que confirmar el règim oligàrquic en què vivim i els seus tripijocs. L'esfondrament i recomposició del sistema financer està ple d'opacitats i està muntat sobre el principi incomprensiblement incontestat que aquest desastre l'havíem de pagar entre tots. El poder d'intimidació del diner és infinit. La gent es paralitza davant dels seus abusos. I què hem de dir de tot el que va envoltar el boom de la construcció amb el mar ocult de les comissions als partits polítics. Si de veritat ens plantegem una Catalunya independent, el primer que hauríem de pensar és com farem neteja. Perquè si ha de ser un pou de merda més, no sé si paga la pena. I pel sol fet que siguem catalans el decòrum i la decència no estan garantits.
2 . COMPARTIR. La 2 de la televisió francesa pregunta sobre el malestar dels ciutadans. "La gent se sent conduïda des de fora -respon el filòsof Roger-Pol Droit-, i té moltes dificultats per trobar el seu lloc". "Estem deixant de viure junts, perquè els nostres temps s'han desincronitzat", diu el físic Étienne Klein. "Ja no hi ha un ritme comú, tenim sempre la sensació d'estar en retard sense saber gaire en relació a què". Les dues reflexions condueixen al mateix punt: la societat s'està esfilagarsant i és difícil saber què compartim.
3 . JERARQUIA. La Malala, la nena pakistanesa atacada pels talibans per defensar l'educació femenina, ha rebut l'alta mèdica a Londres. Sense voler, s'ha convertit en una icona mundial. La Malala és una heroïna per haver decidit lluitar pel que és evident. És un exemple per als nens i joves que, en països com el nostre, veuen l'educació com una obligació que afronten a contracor i, sovint, amb molta desgana. Esta bé un cert instint de revolta en front del que els grans t'imposen, però sense perdre pel camí precisament el que busques: la capacitat de ser autònom i lliure.
Per això és bo saber que hi ha al món persones com la Malala que es juguen la vida per una cosa aparentment tan normal com anar a l'escola. Salvar la jerarquia de les coses és molt important en la cultura de la indiferència que ho devalua tot.