Decàleg imprescindible per a la bona cita del bon polític

Quan hi ha debat polític, és interessant veure a quant es paga el quilo de cita literària. A qui citar? A qui no citar? Amb quina cita contracitar si l’altre ha citat algú que t’és incòmode o et posa el dit a l’ull?

1. Si el debat és transcendent, com el d’ahir, queda frívola la cita-gif. No és apropiat citar frases de pel·lícules tretes de context. Ahir, en cap cas es podia citar l’“He vist coses que no creuríeu”, de Blade Runner; el "De vegades veig morts”, d'El sisè sentit, o el “Ja són aquí...”, de Poltergeist. Aquestes cites, en canvi, anirien bé en un debat, poc important, en un Parlament català.

2. En un debat com el d’ahir cal triar un escriptor, si pot ser, mort, que els morts no ens voten, ni es querellen quan els citem. 

3. Ha de ser prou conegut perquè el nom li soni a tothom o quedaràs com un pedant. En canvi, la cita no hauria de sonar-li a ningú.

4. Naturalment, l’escriptor mort has de vigilar que no pugui ser usat en contra teva. Un polític de dretes, simpatitzant del franquisme (o si no ho voleu tan diàfan, dels que troben que “cal passar pàgina”), no pot citar García Lorca, perquè va ser assassinat pel franquisme “por rojo y maricón”.

5. Si vols citar un autor que per ideologia et va bé, però no en trobes ni una frase aprofitable, has de fer servir el truc del polític mèdium. Has de dir: “Si, avui, ell fos aquí hauria dit que...” I a partir d’aquí dius el que et convingui.

6. I, atenció: si cites Josep Pla (que li queda bé a tothom), et pots inventar la cita directament. Pla ha escrit molt, de vegades coses contradictòries, i molt poca gent se l’ha llegit sencer. Els que se l’han llegit sencer no estan escoltant-te.

7. Citar un filòsof grec o un pensador francès de la Il·lustració no queda bé. La cita ha de ser de quilòmetre zero o semblarà que l’hagis tret d’un diccionari de cites.

8. Els diccionaris de cites (que tan bé van als autors quan es presenten a premis) també contenen cites inventades. Ningú es posarà a comprovar si allò que dius que va dir Rousseau ho va dir Rousseau.

Per acabar, i citant en Jaume Pastallé, diré que: “Bona cita...!”