Decadència

La decadència és perdre fins i tot el dia que Messi està desencadenat. No quan juga a mig gas -i així i tot encara et resol la papereta-, sinó en un d’aquells dies en què es percep que l’argentí vol guanyar com sigui i posa tota la carn a la graella.

La decadència d’aquest Barça implica que el recorregut de la temporada està sent tan penós -ara ja ho reconeix Messi- que sap greu ser crític amb l’equip el dia que et fa sentir viu amb la seva energia ni que sigui una estona. No va ser un partit rodó, va quedar eliminat per errades grolleres però, llevat que siguis un resultadista recalcitrant, prefereixes quedar-te amb la sensació que, si juguessin així cada partit, joc i resultats serien ben diferents.

Decadència és que Griezmann reconegui que l’Atlètic de Madrid et guanya -la pitjor versió del cholismo que recordo, per cert- perquè té més cames, cosa que confirmaria que els entrenaments culers són una broma. O que el Barça no tingui prou seguretat en ell mateix per refer-se a un revés del VAR.

Decadència és que Busquets et faci nosa i Arturo Vidal et sembli un mal menor, que no imaginis el Barça pressionant en camp contrari sense la caòtica presència del xilè. I decadència és tenir més bona plantilla que l’any passat -qualsevol que s’hagués reforçat amb De Jong i Griezmann ho seria- i esdevenir més mal equip.

Decadència és que l’estil s’hagi deformat tant que els centrals prefereixin viure rebutjant pilotes a l’àrea pròpia i que, el dia que han de fer un pas endavant, naufraguin. I alhora és decadent plantejar-se la cessió de Todibo mentre Umtiti, segurament per una desgràcia mèdica agreujada per una tossuda fòbia quirúrgica, s’ha convertit en un exfutbolista.

Decadència és no saber refredar un partit amb tres passades seguides i que el recurs davant un marcador advers sigui anar traient migcampistes i afegint davanters.

Però sobretot la decadència és anar a oferir la banqueta a Xavi l’endemà que t’eliminin de la Supercopa. No per haver-nos fet avorrir els partits del Barça, ni per haver donat peixet als rivals amb una primera volta de Lliga deficient, sinó per la Supercopa! Ara sabem que Valverde es penedeix d’haver continuat aquesta temporada, i que els mateixos que a l’estiu van beneir que continués se’l pentinarien avui mateix, a mig camí, com els equips petits i sense un projecte sòlid, si tinguessin una alternativa que els tapés les vergonyes. Perquè la decadència es fa evident arran de gespa i de banqueta però comença a l’altura de la llotja.