La dècada perduda

Haig d’enviar aquesta columna quan encara no sabem el resultat de les eleccions del 14 de febrer. La veritat és que hi una cosa més important que el partit guanyador o la coalició que finalment es produeixi per formar govern.

I és que amb el procés portem deu anys pràcticament perduts a nivell econòmic com a país. I em refereixo a la nostra estimada Catalunya. En aquests deu anys hem perdut empreses, Madrid ens ha sobrepassat en dimensió econòmica, la nostra capacitat d’influència a Europa és gairebé nul·la, les afeccions i relacions amb la resta d’Espanya s’han erosionat, i la fractura social i l’enfrontament entre dues meitats de catalans encara es respira a l’ambient. Fins i tot el mateix independentisme va quedar malmès i fraccionat per una mala gestió del Procés.

Sincerament, hem arribat a un punt que un pensa que tant és qui governi. La sensació de la ciutadania, independentistes i no independentistes, és que hem estat utilitzats, que hem estat, un cop més, un instrument al servei de la lluita de poder dels partits.

Sabeu que escric poc de política. I també que sempre he estat molt respectuós amb la consulta i la reivindicació d’un referèndum a Catalunya. Però també em vaig indignar molt amb com es van fer les coses, i deu anys més tard encara n’estem patint les conseqüències. Ara les prioritats són unes altres. Aquesta maleïda pandèmia i la crisi econòmica que hem de superar són més importants que res perquè la prioritat és assegurar la salut i el benestar de tothom.

Així que, governi qui governi, guanyi qui guanyi, haurà de tenir sentit de país, perquè sigui quin sigui el projecte polític Catalunya i els catalans no ens podem permetre una altra dècada perduda. Som un país emprenedor, lluitador, creatiu, imaginatiu, treballador i seriós. Pocs indrets hi ha al món com aquest país somniador i realista alhora. De gent de bona fe, pacífica, però ferma.

Esperem que el guanyador i el proper govern posin el lloc al qual Catalunya mereix ser per davant dels interessos personals.