Els debats del clàssic
BarcelonaUn dels debats més lícits que es viuen aquests dies de cara al clàssic de la setmana vinent és l’opinió de socis i aficionats blaugranes sobre si prioritzen el moment que viu el país o els tres punts que es juga el Barça contra el Madrid. És lícit, perquè tenen dret a prioritzar una cosa o l'altra. S’entén que hi hagi culers que no vulguin que s’utilitzi el Barça per fer política, per molt legítima que sigui. I també tenen tot el dret els que vulguin aprofitar un esdeveniment amb una atenció mundial tan forta per demanar justícia als ulls de tot el món i fer servir el Barça perquè faci d’aparador de país, com va fer en l’època franquista i com va patir, per exemple, quan un president seu va ser afusellat quan manava el dictador.
Però mentre hi ha aquest debat aquí, des de Madrid s’ha activat la màquina de l’exageració, de barrejar-ho tot i de veure qui la diu més grossa. Recuperant imatges de les batalles campals que es vivien fa setmanes a Barcelona, alertant del perill físic que poden tenir els jugadors i fins i tot criticant el club blaugrana per permetre que hi hagi llibertat d’expressió a les graderies. Sí, el que seria el més normal del món en qualsevol civilització democràtica del segle XXI sembla que no ho és a la capital d’Espanya.
En el que sembla que tothom coincideix és en afirmar que suspendre el partit de l’octubre va ser precipitat i desafortunat. Vaja, el que tots vam veure des del primer minut. Però en aquell moment hi havia interessos polítics pel mig, el partit queia en plena campanya electoral i des del govern espanyol es volia demostrar que s’intervenia a Catalunya i que hi havia una situació molt perillosa a Barcelona. Però ara, ja sense eleccions pel mig, els polítics estan més pendents de pactes i d’investidures que d’un partit de futbol. En canvi, com a club, el Reial Madrid està intentant treure el màxim de rèdit de la situació.
Perquè, com ja vam explicar la setmana passada, no volen que la seva institució es vegi utilitzada per propaganda independentista a ulls de tot el món, però sobretot perquè esportivament no els hi aniria gens malament que el partit no es jugués a Barcelona i que es pogués jugar en un camp neutral. Una decisió que a hores d’ara sembla molt difícil.
Passi el que passi el 18 de desembre, almenys ja s’ha aconseguit una cosa. Que en la prèvia del clàssic es parli de política, de manifestacions, de justícia i de voler fer visible el “Sit and talk”. I que a Madrid estiguin molt nerviosos. Senyal que anem bé.
