El debat constituent
“És com un títol de Sí, ministre ”, “A veure si pots dir-ho sense mirar el paper...” En el millor dels casos aquests són els comentaris que ha suscitat la presentació del Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. En el pitjor, el qualificatiu de “xiringuito” (acompanyat de tota la retòrica habitual en contra del procés sobiranista). És lògic. Quan encara no es té clara la cosa ens hem de fixar en el nom, però tanmateix a mi em sembla que el nom és prou explícit. De fet, diria que massa i tot, i per això resulta tan llarg.
Certament el context temporal de presentació pot dificultar la comprensió, i també les declaracions que l’anticipaven, però la seva concepció és clara. Per entendre-la, en primer lloc cal tenir en compte que sorgeix després de l’1-O, encara que es connecti amb el període anterior. A Catalunya es parla de fer un procés constituent, com a mínim, des de la fundació del moviment polític Procés Constituent l’abril del 2013. Des d’aleshores, iniciatives molt diverses van posar sobre la taula la possibilitat de fer un procés constituent.
En aquest context, alguns fèiem la distinció entre un procés constituent entès en sentit estricte o jurídic, com un mecanisme per redactar o reformar una constitució, i en sentit ampli, com un conjunt de debats i processos participatius que podien emmarcar i precedir l’elaboració constitucional en seu parlamentària. Això va generar algun problema de comprensió, però el que es volia dir és que avui en dia un procés d’aquest tipus pot tenir diverses fases, amb protagonistes diversos, i que l’elaboració d’un nou marc polític no té per què començar redactant l’articulat d’una Constitució. Teníem exemples internacionals i ganes d’innovar democràticament, entenent que a Catalunya estem vivint un procés d’empoderament ciutadà.
Però, a poc a poc, amb l’aparició del referèndum com a fita política, es va anar posposant el començament popular d’aquest procés i, finalment, la llei de transitorietat certificava que el procés constituent s’entenia en sentit estricte: s’hauria de fer després de la declaració d’independència per redactar la constitució d’un estat sobirà (és a dir, es va imposar la concepció tradicional i jurídica).
No som aquí, ni Catalunya és un estat independent ni s’ha pogut aplicar aquesta llei, però segueix sent important, potser més que mai, la deliberació sobre quin país volem ser. En paraules del president de la comissió, en Lluís Llach: “Que reflexioni sobre qui volem ser, què volem ser i com volem ser”. És a dir, generar un debat constituent, en el sentit en què també ho va dir en Llach: “La ciutadania sempre és constituent”. Parlem tots i sobre tot, tant els ciutadans com les entitats i organitzacions socials (les dues dimensions a les quals fa al·lusió el nom del fòrum). El debat sobre el futur polític del país ha de transcendir les parets del Parlament.
El Consell Assessor vol ajudar a fer que sigui la societat civil la que organitzi el Fòrum i els passos previs. Impulsar aquest procés que ha d’estar protagonitzat per la ciutadania i la societat civil promovent metodologies i formes d’organització, explicant possibles vies, posant en contacte la gent disposada a fer-ho (tenint en compte tota la reflexió i anàlisi que ja hem acumulat). La seva funció és d’impuls, no d’organització directa (i, per cert, davant de certes crítiques cal recordar que es tracta d’una feina no remunerada).
Ningú pot negar que com a societat, en conjunt, tenim un repte comú. Parlar-ne divideix? Hi seran només cridats els independentistes? Si aquest debat ajuda a precisar quins són els anhels i valors de la Catalunya actual, com ho va fer al seu dia el Congrés de Cultura Catalana, sens dubte estarà facilitant la feina d’interpretació del país que cal per elaborar una Constitució, quan això sigui possible. De fet, és el que va passar amb les conclusions del Congrés que es van veure reflectides en la posterior, i al seu dia encara imprevisible, redacció de l’Estatut de Sau. Però ni la convocatòria ni els debats constituents han de limitar-se o pressuposar aquest escenari polític.
El Consell promourà un escenari i unes pautes en les quals tothom es pugui sentir igualment còmode, igualment interpel·lat, de cara a un debat constituent com el que es pretén amb el Fòrum. Serà possible? Dependrà de les ganes que hi hagi a la societat, de la necessitat que hi vegi, de si recull aquestes idees i se les fa seves (o no). El Consell Assessor farà tot el possible per facilitar-ho. A vegades hi ha noms complexos que oculten idees i realitats senzilles i importants. La pròxima vegada que parlin de la vida recordin que els seus fonaments es troben en l’àcid desoxiribonucleic.