Com rellançar Europa al món

El passat dia 13 vaig publicar aquí un article en què, amb motiu de la mort de Jacques Delors, reflexionava sobre les preocupants perspectives polítiques del futur d’Europa. Hi afegeixo avui les dimensions econòmica i social. Ho faig després d’haver escoltat algunes idees que han sortit a les reunions de Davos, però sobretot per haver-ne trobat a faltar moltes que em semblen més importants.

Parteixo del convenciment que els pròxims anys la configuració de l'organització geopolítica al món canviarà substancialment en relació amb la de la segona meitat del segle XX, a conseqüència dels molts i forts processos tecnològics, socials i polítics que estem vivint. El nivell de consciència general sobre tots ells està augmentant, però no prou, i no creixen prou les necessàries actuacions de persones, d’empreses i de governs per fer-hi front, o sobretot per poder-los aprofitar.

1. Història recent. Simplificant, pot dir-se que els elements fonamentals que determinen el paper dels estats o les agrupacions supraestatals al món són vuit: la dimensió de la seva població, el control d’alguns recursos naturals, el nivell de desenvolupament tecnològic, el PIB, el PIB per càpita, el sistema d'organització sociopolítica, el poder financer i, finalment, el poder militar. Els cinc darrers depenen dels tres primers, però tots vuit tenen molta importància a l’hora de determinar els equilibris mundials.

Després de la segona gran guerra vàrem passar una primera etapa caracteritzada per un domini important dels EUA, amb una altra agrupació, la Rússia comunista, com a únic grup amb capacitat d’enfrontar-s'hi, sobretot tenint en compte l'existència de l'OTAN. En la tercera part del segle XX, Rússia va perdre gairebé tota la seva força i van anar creixent tres nous elements: la Xina, la Unió Europea i el grup de l'OPEP, amb estats propietaris de grans reserves de combustibles fòssils, gairebé tots situats a l’Orient Mitjà. Més recentment també comencen a comptar, per raons diferents, l'Índia i alguns països de l’hemisferi sud-americà o africà. En el cas xinès, a part de la població i els recursos, està tenint molta importància el seu gran desenvolupament tecnològic. El paper de l'OPEP reposa exclusivament en els recursos fòssils. I la UE va aconseguir un cert paper en unificar primer el seu mercat i després iniciant una certa presència conjunta dels seus estats en aspectes polítics de caràcter internacional.

2. Present i futur. Quin pot ser el mapa per les pròximes dècades? a) Els països de l’Orient Mitjà perdran bona part del seu paper, ja que està basat en uns recursos que s’utilitzaran molt menys, encara que intentin allargar-lo, com s’ha vist a Davos. b) Els Estats Units continuaran amb el seu lideratge tecnològic sobretot en el camp de la recollida i utilització de dades, reforçant la seva capacitat en les àrees dels xips i de la intel·ligència artificial. c) La Xina continuarà la seva acceleració en aquestes mateixes tecnologies, consolidant-se com a contrapoder, i serà el substitut de l’antic paper de Rússia al món. I d) La UE prendrà consciència que, per evitar que els seus estats membres passin a ser simples subordinats d’un dels dos grups dominants, ha de fer avenços importants en tres àrees: reforçar el desenvolupament tecnològic, augmentar la unitat d’actuació en la política exterior, i no abandonar l'organització social de la convivència, tenint en compte que cal disminuir la desigualtat econòmica i millorar la política sobre inclusió, amb una nova i millor organització de la immigració, ajudant a solucionar el possible problema demogràfic.

Tornant a la UE i a la preocupació que expressava al meu últim article, aquests tres aspectes (tecnologia, política exterior i demografia) estan entre els que haurien de prioritzar-se els pròxims anys tant a Brussel·les com a Estrasburg. Per això dedicaré alguns dels pròxims articles a aprofundir en aquests temes a partir dels continguts de quatre informes recents: el del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’informe anual d'Intermón-Oxfam, un del Fons Monetari Internacional i un de McKinsey. Cal revisar també papers de fa uns anys de la mateixa UE, entre ells el report d’un comitè d’experts que jo mateix vaig presidir sobre la política de recerca i tecnologia de la Unió. Algunes de les propostes fetes i aprovades pels òrgans corresponents no s’han desenvolupat prou i això és una de les explicacions de l’actual retrocés d’Europa en el context mundial.

Espero modestament poder ajudar a la idea que, amb menys preocupació pels aspectes militars o pels controls de tipus financer, Europa pot tenir ara un paper important en el món dels pròxims anys. Però no cal dir que si Trump o algú de la seva corda arriba a la presidència dels EUA, i això posa en perill la multilateralitat i fins i tot l'OTAN, els elements a repensar seran molts més.