David Fernàndez: “Aturar els preparatius del 9-N hauria sigut una traïció”

BarcelonaEl Constitucional també ha suspès el nou 9-N. Què en pensa?

És un nou episodi d’utilització del TC com a estri polític. Cap novetat.

El Govern diu que manté els preparatius. El satisfà la reacció?

Fins a aquest moment sí. Era la mínima opció de dignitat.

Què passarà el dia 9?

Tinc claríssim que votarem i depèn de nosaltres. La CUP vol que el Govern assumeixi les responsabilitats.

És a dir, que mantinguin la web, segueixin distribuint les urnes...

Estem davant la pitjor ofensiva contra els drets civils i polítics fonamentals des del final de la dictadura. O obeïm la prohibició i persecució de les urnes o les posem.

Per tant, no s’imagina els Mossos retirant urnes...

I tant que me’ls imagino! Fa quatre mesos vaig veure’ls com retiraven urnes del multireferèndum.

Creu que cal desobeir?

S’ha de desobeir, és obvi. Encara poden passar moltes coses fins al 9-N. Caldrà veure la reacció de l’Estat i la fiscalia. De moment, com a mínim no hem vist cap declaració unilateral del Govern acatant la suspensió.

Per què creu que el Govern ha reaccionat així?

L’alternativa era la frustració, saltar-se els compromisos i esberlar el procés. No m’agrada la paraula trair, perquè és massa categòrica, però el contrari hauria sigut una traïció a la decisió majoritària d’aquest país. No tenim cap més alternativa que posar les urnes. Nosaltres desobeirem o cridarem a obeir el nostre poble davant dels que ho impugnen i els que ho acatin.

Imagini’s que ja som el dia 10 i han anat dos milions de persones a votar. Què fem?

El procés seria encara més irreversible del que ho era el 8-N. Després, donarem suport o no a unes eleccions anticipades en funció del seu objectiu. Si és per fer una declaració unilateral d’independència (DUI) com una forma addicional de pressió a l’Estat, la podem fer en el pròxim ple. La DUI ha d’anar de debò.

Podem defensa el dret a decidir però diu que no és independentista.

De vegades trobo a faltar més comprensió cap al procés català, que és un marc de ruptura. Reformar Espanya és la vella cantarella de la subordinació d’aquest país, a l’espera que Madrid faci alguna cosa.

Qui té més capacitat de canvi real?

La CUP té 30 anys i governa en municipis. De capacitat de gestió, per ara en tenim més que Podem. Una reflexió molt oportuna per a l’esquerra alternativa: l’eufòria és el pitjor enemic de l’esquerra.