David Carabén: Entre l'ordre i l'aventura
Condensa una ambivalència que fa que no entri a la primera. Ni el tupè ni les ulleres de Roy Orbison li dissimulen l'aire d'intel·lectual una mica distant. Si li retallessis les patilles i el pentinessis diferent, podria ser l'empleat de La Caixa amb qui negocies la hipoteca.
No és el roquer que alterna hores musculant-se amb una vida cràpula sinó un noi de casa bona, entre pop i cantautor, que fa cançons com podria fer mobles, sense esgarips, sentint-se còmode i agraït amb el món on ha crescut.
Té un posat sorprenentment tendre per fregar la quarantena i empaqueta tan bé verbalment tot el que pensa que més que el líder de la banda sembla el seu representant. Amarat de normalització, quan se li escapa "ha sigut" hi sobreposa un "ha estat".
S'ha guanyat la vida fent de realitzador i guionista perquè és, abans que res, un professional de la cultura que no pot posar fronteres entre música, cine i literatura. Estudiant de dret i llicenciat en polítiques, ha pogut tastar de totes les olletes fins a descobrir què li feia el pes.
De la mare holandesa n'ha heretat un blau dels ulls que té la fredor dels canals glaçats del nord passat per la fatiga de triples sessions de Filmoteca. El cantó patern li aporta la passió pel Barça i aquesta rauxa inquieta i il·lustrada que assegura que combina amb el seny.
Fan d'artistes perdedors, és un cronista que ens vol endreçar per dins per fer més intensa i misteriosa una quotidianitat que, gràcies a les seves bandes sonores, té més ordre i aventura.
