Darreres noves de l’aplicació de la televisió (1932)

De l’article d’Eduard Rifà (Manlleu, 1882-Barcelona, 1938) a La Veu de Catalunya (28-I-1932). Avui és el Dia Mundial de la Televisió, instituït per l’ONU el 1966. El nostre país anava endarrerit en aquesta matèria. Però el professor Francesc Canosa va descobrir fa quinze anys que en temps de la Generalitat republicana es projectava una televisió catalana. Ho va exposar a la seva tesi doctoral i en el llibre publicat el 2009.

Encara que la televisió estigui considerada en un estat d'imperfecció tal que no permet treure'n tot el partit que la ciència preveu poder obtenir-ne dintre d'un temps relativament curt, amb tot, és utilitzada en servei públic i a distàncies tan llargues que fan concebre l'esperança ben falaguera que arribi tan enllà en la seva expansió i extensió com ha arribat la ràdio en l'emissió i recepció dels sons tramesos per l'ona hertziana. Als Estats Units de l'Amèrica del Nord és on la televisió està entusiasmant els aficionats a la ràdio que envaeixen els establiments on es venen aparells receptors de televisió i peces per a construir-los. Funcionen en servei diari unes 14 emissores de televisió i les seves actuals imperfeccions no són un inconvenient que la privin de desenrotllar-se d'una manera fantàstica. Una prova d’això és el progrés que durant l’any passat ha registrat aquesta innovació entre el públic nord-americà. Segons les estadístiques publicades últimament, es calcula que solament en servei a les cases particulars hi ha en l’actualitat als Estats Units d’Amèrica entre 15.000 i 25.000 receptors de televisió. [...] El 27 de desembre passat [de l’any 1932] a la ciutat de Buenos Aires va celebrar-se un acte commemoratiu de l'aniversari de la implantació de la televisió a Sud-amèrica: acte que revestí gran importància, ja que hi assistiren no solament posseïdors d'aparell i receptors de la televisió dels distints districtes de la capital, sinó també de poblacions molt llunyanes. Totes les manifestacions coincideixen a dir que hom lluita amb grans dificultats, però avui dia ja s'ha passat de la transmissió de vistes fixes i senyals vibratoris, a la transmissió de pel·lícules, a figures negres vistes per transparència com les ombres xineses i dotades de moviment. Aquest sistema de transmissió d'imatges s'està emprant a França i obté èxit perquè el receptor d'emissions de pel·lícules resulta molt econòmic i és senzill de construcció i maneig. S'estan portant a terme actualment proves de televisió de llarg abast, en un radi no obtingut fins ara. Les transmissions són fetes entre l'estació de Nauen a Alemanya i la de Nanquín a la Xina, i les proves han obtingut per ara un bon èxit. Un enginyer xinès va transmetre una carta del seu puny i lletra al seu pare resident a Pequín. La transmissió de la carta va durar quatre minuts. A Anglaterra, Baird, un dels primers i més especialitzats descobridors de la televisió, ha aconseguit fer prosèlits fins a l'extrem que es calculen en uns deu mil els posseïdors d'aparells receptors de televisió que els han adquirit durant el període de proves, que ara passa a ésser oficial; [...] Podem considerar que la televisió està en la infància i que ben aviat entrarà a la seva joventut: llavors serà quan s'implantarà a Catalunya, esdevenint-se exactament el mateix fet que amb la ràdio, que fou divulgada aquí quan hauria passat ja per totes les dificultats dels primers temps.