Les empreses poden canviar el món?

i Daniel Ortiz
12/12/2016
3 min

El planeta té una capacitat limitada per regenerar els recursos que anualment consumim. “La Terra ja no dóna l’abast. Si es manté el ritme de consum actual, l’any 2030 faran falta dos planetes per satisfer les necessitats de la població mundial, i tres l’any 2050”. La frase és de Mathis Wackernagel, l’inventor del concepte petjada ecològica, una expressió que ha fet fortuna i serveix per alertar la humanitat sencera del risc de col·lapse ambiental. D’altra banda, malgrat el recent ascens d’alguns negacionistes, és una evidència científica que el clima està canviant. El 2016 serà, molt probablement, l’any més càlid de la història, de manera que 16 dels 17 registres més elevats des que hi ha mesuraments disponibles correspondran al segle XXI. I en l’àmbit social les dades no són pas més encoratjadores. L’informe d’Intermon Oxfam Una economia al servei de l’1%, publicat el gener d’enguany, afirma: “L’escletxa entre rics i pobres està assolint nous màxims. L’1% més ric de la població mundial acumula més riquesa que el 99% restant [...]. El 2015 les 62 persones més riques del món posseïen la mateixa riquesa que els 3.600 milions més pobres del planeta”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per abordar tots aquests reptes és necessari prendre mesures urgents i conjuntes, perquè el nostre model de vida i la manera de produir no són sostenibles. En aquest context, les Nacions Unides van presentar l’any passat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el nou full de ruta mundial per al període 2015-2030. Es tracta de 17 grans objectius i 169 fites específiques, establertes mitjançant un procés participatiu sense precedents, amb 193 estats i representants de les diverses parts interessades de la societat civil: ONGs, empreses, etc. Els ODS ens emplacen a treballar per eradicar la pobresa i la fam, garantir la salut, l’educació i el benestar per a tothom, aconseguir la igualtat de gènere, tenir accés a l’aigua, el sanejament i l’energia no contaminant, fer possible un treball decent i la reducció de les desigualtats, etc.

Per acomplir els ODS serà imprescindible que governs, empreses i tercer sector arribin a acords i siguin capaços de construir conjuntament noves solucions. D’ara endavant, la transversalitat, la visió col·laborativa i la cerca d’aliances hauran de formar part de les agendes de tots: consells de ministres i consells d’administració, assemblees d’estudiants i patronats d’ONGs.

Recentment la Red Española del Pacto Mundial ha organitzat una interessant jornada sobre els ODS a la seu del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, amb grups de treball específics sobre aigua, energia, treball decent i aliances. La jornada ha servit per posar de manifest dos missatges importants. Primer, que el context és fonamental: els ODS són globals, però s’han de fer aterrar en cada territori concret. I segon, que Catalunya és un país pioner en la definició d’una estratègia per al desplegament d’aquests objectius, en els quals el govern de la Generalitat ja està treballant, colze a colze, amb les empreses i la societat civil.

Les empreses estan cridades a ser un actor fonamental en aquest nou escenari, i els ODS són una oportunitat extraordinària per a elles. El món s’enfronta a uns reptes formidables i les empreses disposen d’uns recursos extraordinaris (en termes de coneixement, creativitat i capacitat de producció) que es poden aprofitar per donar resposta als grans desafiaments de la humanitat. Estem davant d’una oportunitat excepcional per explorar col·laboracions, promoure complicitats i construir aliances entre les empreses, la ciutadania i els governs. Les empreses més intel·ligents i coratjoses ja fa temps que ho han descobert i no han dubtat a construir els seus avantatges competitius sobre un sòlid compromís social. A escala global, Unilever, amb el seu CEO Paul Polman al capdavant, i la seva aposta pels sustainable living places, n’és un cas paradigmàtic. I a escala local, La Fageda, amb el lideratge de Cristóbal Colón i el seu projecte d’inclusió social, capaç d’oferir una feina digna a totes les persones amb discapacitat de la Garrotxa, també constitueix un referent de primer ordre.

Les empreses ciutadanes -és a dir, aquelles que siguin capaces de prendre consciència del moment històric actual, i s’atreveixin a conjugar l’interès propi amb l’interès general, contribuint així amb la seva activitat ordinària a donar resposta als grans reptes dels ODS- seran les organitzacions guanyadores. I també, sens dubte, les que lideraran el futur.

stats