Ho diuen els amics del ministre d’Agricultura tortosí Marcel·lí Domingo. Ho xiscla a la seua vora Fernando Valera el 1933. Director general d’Agricultura d’aquell govern de la República. Valencià i fundador amb el català del Partit Republicà Radical. Són enmig d’un míting a Alzira. Ribera del Xúquer. Capital de l’or valencià: la taronja. Aquí Valera treu el radicalisme del sentit comú: “De Catalunya rebem nosaltres els furs i l’idioma, i els interessos agrícoles de Catalunya i València són els mateixos”. Perquè si tallem la taronja i la poma per la meitat, hi ha això.
Qui agafa el ganivet de doble fulla als anys trenta és l’economista català, però valencianitzat, Romà Perpinyà. Talla i broten dos mapes. Una zona interior amb vint-i-sis províncies castellanes, més Logronyo, Navarra, Aragó i Sevilla, Còrdova, Jaén. I la perifèria: vint-i-una províncies, amb Galícia, Astúries, Santander, el País Basc, Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Almeria, Granada, Màlaga, Cadis, Huelva. Tot és diferent: població, densitat, riquesa, consum, estructura urbana, agricultura, producció, indústria, transports... Cap on gira la fulla de la navalla?
Anem al microscopi de la terra. Perpinyà és un català fred, matemàtic, precís. L’home que munta el primer servei d’estudis econòmics d’Espanya. Col·laborador d’en Francesc Cambó, s’estableix a València el 1930 i dirigeix el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Ell veu una cosa: el present és Catalunya i València. El demà, Europa. El futur és l’exportació. Blaus. Taronges. Verds. Colors. Ors. Mirem amb dos ulls.
Si guaiteu la zona mediterrània produeix productes per exportar: arròs, patates, hortalisses i... fruita. Però és que l’obsessió de Perpinyà va més enllà i va veure la llum assenyalant i relacionant els interessos econòmics comuns de València i Catalunya. Aquest desig d’Europa, aquesta realitat de dues nacions que ja el 1910 representaven el 38% de totes les exportacions d’Espanya. Doncs aquest tiralínies geogràfic i agrícola el 1932 ja arriba al 75% cap a fora. Mossades saboroses i generoses per a tots.
La diagnosi daurada de Perpinyà és clara: crear un mercat central de fruites i verdures a Barcelona per treure’n suc catalans i valencians. Així... “La creació d’un Mercat Central de fruites i verdures amb la intenció de centralitzar la venda de productes agrícoles d’altres regions i al mateix temps amb el desig que aquest mercat esdevingui una gran llotja internacional interessa primordialment a València”. El Corredor Mediterrani econòmic, cultural, polític és natural, real. Però el Corredor Mediterrani no existeix, ni es vol fer. Perquè hi ha una DANA abans de la DANA d’avui.
La catàstrofe natural és aquest coitus interruptus forçat, permanent, entre el País Valencià i Catalunya. Aquest convertir els descendents de Jaume I en una urbanització de Madrid. En un pàrquing de supermercat del no-res per a cayetanos i quillos. Aquest destruir ja diu el que hi havia, i el que encara hi ha, construït: som família i ens volen mutar a criatures deformes, esguerrades, leproses, de laboratori químic de l’estat nacional-espanyol-colonial.
Avui l’Azira d’aquell míting confederal de Domingo i Valera ha quedat arrasada per la DANA meteorològica i per la DANA de l’analfabetisme letal del govern valencià, però també pel de l’estat espanyol (espanyol-oxímoron-monarquia-parlamentària-en-mal-estat-moriré-matant). Volen convertir el País Valencià i Catalunya en aquell mapa d’Espanya una, petita i esclava: latifundis. Uns pocs tenen el tot. Nosaltres som minifundis: tots tenen trossos del tot. La terra. És la terra que no sabrà mai mentir. Volen la terra no lliure per espoliar-la, arrabassar-la, ocupar-la. Ells són la DANA.
